tag:blogger.com,1999:blog-72212365990179769842024-03-13T01:32:07.422+01:00regenerar la humanitatJoanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.comBlogger15125tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-76770638653984268912014-12-24T21:19:00.000+01:002014-12-24T21:22:37.432+01:00Impressions de Rojava: un reportatge des de la revolució<div class="elgg-output blog-post" style="text-align: justify;">
Comparteixo l'article <b>“<i>Impressions of Rojava: a report from the revolution”</i></b> traduït al català. Escrit per Janet Biehl i publicat en anglès el 16 de desembre a <b><a href="http://roarmag.org/2014/12/janet-biehl-report-rojava/" rel="nofollow">ROAR Magazine</a></b>. Després va ser publicat en castellà al bloc solidari <a href="http://rojavanoestasola.noblogs.org/post/2014/12/18/impresiones-de-rojava-un-reportaje-desde-la-revolucion/" rel="nofollow"><b>Rojava no está sola</b></a>. Demanem disculpes pels possibles errors de traducció que hi hagi, aquesta no ha estat feta professionalment.<br />
<br />
<b>Janet Biehl</b>
és una escriptora independent, artista i traductora. Va ser
col·laboradora i companya del difunt Murray Bookchin, les idees del qual
van inspirar l'empresonat líder del PKK Abdullah Öcalan per abandonar
les posicions marxistes-leninistes en favor d'un Estat kurd en pro del
projecte del confederalisme democràtic. És autora de <a href="http://www.enxarxa.com/biblioteca/BIEHL%20Municipalismo%20libertario.pdf" rel="nofollow"><b>“Las políticas de la ecología social: municipalismo libertario<i>”</i></b></a>,<b> “Rethinking Eco-Feminist Politics<i>”</i></b>,<b> “Ecology or Catastrophe: The Life of Murray Bookchin<i>”</i></b> i del bloc <a href="http://www.biehlonbookchin.com/" rel="nofollow"><b>Ecology or Catastrophe</b></a>.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<img alt="" src="http://media.roarmag.org/2014/12/Roj-revo-MAIN.jpg" /></div>
<br />
<b></b><br />
<a name='more'></a><br />
A
principis de desembre una delegació internacional va visitar el cantó
Cezire de Rojava on els seus membres van aprendre sobre la revolució, la
cooperació i la tolerància que estan tenint lloc.<br />
<br />
De l'1
al 9 de desembre vaig tenir el privilegi de visitar Rojava com a part
d'una delegació d'acadèmics d'Àustria, Alemanya, Noruega, Turquia, Regne
Unit i EUA. Ens vam reunir a Erbil, Iraq, el 29 de novembre, i ens vam
dedicar el dia següent a aprendre sobre el petro-Estat <i>(nota: se li diu petro-Estat a un Estat gran part de la riquesa del qual prové de la venda de petroli)</i>
conegut com el Govern Regional Kurd (KRG), amb les seves polítiques de
petroli, polítiques de suport, partits enfrontats (KDP i PUK) i aparents
aspiracions d'emular Dubai. Sovint en vam tenir suficient i el dilluns
al matí vam anar al Tigris,on vam creuar la frontera de Síria i vam
entrar a Rojava, la regió autònoma de majoria kurda al nord de Síria.<br />
<br />
El
canal el riu Tígris és estret, però la societat que ens vam trobar a
l'altra<br />
riba no podria ser més diferent a la del KRG: l'esperit d'una
revolució social i política estava a l'aire. Quan vam desembarcar vam
ser rebuts pels Asayis, o les forces de seguretat de civils de la
revolució. Els Asayis rebutgen la qualificació de policia, ja que la
policia serveix l'Estat mentre que ells serveixen la societat.<br />
<br />
Durant
els següents 9 dies, exploraríem l'autogovern revolucionari de Rojava
en un estat d'immersió total al passat (no teníem accés a internet per
distreure'ns). Els dos organitzadors de la nostra delegació –<a href="http://vimeo.com/107639261" rel="nofollow">Dilar Dirik</a> (una estudiant brillant de PhD de la Universitat de Cambridge) i Devris Cimen (cap de <a href="http://civaka-azad.org/" rel="nofollow">Civaka Azad</a>, Centre d'Informació Pública a Alemanya)– ens van guiar en una visita intensiva per les institucions revolucionàries.<br />
<br />
Rojava
consisteix en tres cantons geogràficament no contigus; nosaltres només
veuríem el de més a l'est, Cezire (o Jazira), degut a la contínua guerra
amb l'Estat Islàmic, que ataca l'oest, especialment a Kobane. Però a
tot arreu vam ser benvinguts calorosament.<br />
<br />
<b>La tercera via de Rojava</b><br />
<br />
Al
principi, el vice-ministre d'assumptes exteriors, Amine Ossi, ens va
introduir en la història de la revolució. El règim Baatista siri, un
sistema de govern de partit únic, havia insistit durant molt temps que
tots els siris eren àrabs i va intentar “arabitzar” els quatre milions
de kurds del país, oprimint la seva identitat i despullant de la seva
ciutadania als qui es van oposar.<br />
<br />
Després que els grups de
l'oposició de Tunísia i Egipte creessin insurgències durant la Primavera
Àrab de 2001, els rebels siris també es van aixecar, iniciant una
guerra civil. L'estiu de 2012 l'autoritat del règim va col·lapsar a
Rojava, on els kurds van tenir pocs problemes en convèncer els
funcionaris oficials de marxar sense violència.<br />
<br />
Els “rojavarians”
(els anomenaré així perquè encara que la majoria són kurds, també hi ha
àrabs, assiris, txetxens i altres) es van enfrontar a la decisió de, o
bé ajuntar-se amb el règim que els havia perseguit, o bé amb els grups
de l'oposició, en la seva majoria militants islàmics.<br />
<br />
Els kurds de
Rojava, sent relativament laics, es van oposar a ambdós bàndols i van
decidir embarcar-se en una tercera via, basada en les idees d'Abdullah
Öcalan, el líder kurd presoner que va repensar la qüestió kurda, la
natura de la revolució i una alternativa a la modernitat de
l'Estat-nació i el capitalisme.<br />
<br />
Inicialment, sota el seu
lideratge, els kurds havien lluitat per un Estat, però ja fa unes
dècades que, novament sota el seu lideratge, el seu objectiu va començar
a canviar: ara rebutgen l'Estat com a font d'opressió i lluiten per
l'autogovern, per la democràcia popular. Dibuixant eclècticament des de
fonts d'història, filosofia, política i antropologia, Öcalan va proposar
el “confederalisme democràtic” com a nom per al programa general de
democràcia de baix a dalt, igualtat de gènere, ecologia i economia
cooperativa. La implementació d'aquests principis, en institucions no
només d'autogovern democràtic sinó també d'economia, educació, salut i
gènere, s'anomena Autonomia Democràtica.<br />
<br />
<b>Una revolució de les dones</b><br />
<br />
Amb la tercera via, els tres cantons de Rojava van declarar l'Autonomia Democràtica i van establir formalment un “<a href="http://rojavanoestasola.noblogs.org/contexto/constitucion-de-las-comunidades-autonomas-kurdas-de-rojava/" rel="nofollow">contracte social</a>”
(el terme no estatista utilitzat en comptes de “constitució”). Sota
aquests programa van crear un sistema d'autogovern popular, basat en
assemblees de comunes de barri (que comprenen varis centenars de llars
cada una), a les quals qualsevol persona pot assistir, i exercint poder
des de baix cap a dalt a través dels diputats electes als nivells de
ciutat i de cantó.<br />
<br />
Quan la nostra delegació va visitar un barri de
Qamishlo (Qamishlo és la ciutat més gran del cantó de Cezire) vam
presenciar l'assemblea d'un consell popular local, on s'estava discutint
sobre l'electricitat, temes relacionats amb les dones, resolució de
conflictes i famílies màrtirs. Dones i homes seien i participaven junts.
A una altra part de Qamishlo vam ser testimonis d'una assemblea de
dones discutint problemes particulars del seu gènere.<br />
<br />
El gènere té
una especial importància per a aquest projecte en l'emancipació humana.
Aviat vam veure que la revolució de Rojava és fonamentalment una
revolució de dones. Aquesta part del món és tradicionalment la llar de
l'opressió patriarcal extrema: néixer dona és estar en risc d'abús
violent, matrimoni infantil, crims d'honor, poligàmia i més.<br />
<br />
Però
avui en dia les dones de Rojava s'han desfet d'aquesta tradició i
participen en tota la vida pública: en tots els nivells de la política i
la societat. El lideratge institucional consisteix no només en un lloc
sinó en dos, un funcionari home i una funcionària dona –en nom de la
igualtat de gènere i per evitar que el poder es concentri en mans d'una
sola persona.<br />
<br />
Les representants de Yekitiya Star, l'organització
paraigües dels grups de dones, van explicar que les dones són essencials
per a la democràcia –de fet, defineixen l'antagonista a la llibertat de
la dona, sorprenentment, no com el patriarcat sinó com l'Estat-nació i
la modernitat capitalista. La revolució de les dones té com a objectiu
alliberar tothom. Les dones són per a aquesta revolució el que el
proletariat era per a les revolucions marxistes-leninistes del segle
passat. S'ha transformat profundament no només l'estatus de les dones
sinó tots els aspectes de la societat.<br />
<br />
Inclús els aspectes
tradicionals de dominació masculina de la societat, com l'exèrcit, han
estat profundament transformats. A les Unitats de Protecció del Poble
(YPG) s'hi han unit les YPJ –o Unitats de Protecció de Dones–, les
imatges de les quals s'han convertit a dia d'avui en mundialment
conegudes. Juntes, les YPG i ls YPJ, estan defensant la societat contra
les forces jihadistes de l'Estat Islàmic i Al-Nusra amb Kalashnikovs i,
potser igual de formidablement, prenent un gran compromís intel·lectual i
emocional no només amb la supervivència de la seva comunitat sinó també
amb les seves idees i aspiracions polítiques.<br />
<br />
Quan vam visitar
una assemblea de les YPJ ens van dir que l'educació de les lluitadores
consisteix no només en entrenament en assumptes pràctics com ara armes
sinó també en Autonomia Democràtica. “Estem lluitant per les nostres
idees”, recordaven a cada moment. Dos de les dones que vam conèixer
havien estat ferides en la batalla. Una estava asseguda amb una bossa de
sèrum i l'altra amb una muleta de metall –ambdues mostraven senyals de
dolor però tenien integritat i autodisciplina per participar en la
sessió.<br />
<br />
<b>Cooperació i educació</b><br />
<br />
Els
rojavarians lluiten per la supervivència de la seva comunitat però,
sobre tot, com ens van dir les YPJ, per les seves idees. Fins i tot
consideren l'aplicació amb èxit de la democràcia per sobre l'ètnia. El
seu acord social afirma la inclusió de les minories ètniques (àrabs,
txetxens, assiris) i religioses (musulmans, cristians, yezidis) i
l'Autonomia Democràtica a la pràctica sembla que es desviu per incloure
les minories, sense imposar-se a altres contra la seva voluntat, deixant
la porta oberta a tothom.<br />
<br />
Quan la nostra delegació va demanar a
un grup d'assiris que ens expliquessin les seves crítiques a l'Autonomia
Democràtica ens van dir que no en tenien. En nou dies a Rojava no vam
poder trobar problemes per molt que en busquéssim, i els nostres
interlocutors van admetre francament que Rojava poques vegades és
criticada. Pel que jo vaig poder veure, Rojava com a mínim aspira a
modelar la tolerància i el pluralisme en una part del món que ha
presenciat massa el fanatisme i la repressió –i en qualsevol mesura que
tingui èxit, mereix un reconeixement.<br />
<br />
El model econòmic de Rojava
“és el mateix que el seu model polític”. Un assessor econòmic a Derik va
dir: crear una “economia de comunitat”, construint cooperatives en tots
els sectors i educant la gent en la idea. L'assessor va expressar
satisfacció que encara que el 70% dels recursos de Rojava havien d'anar a
l'esforç bèl·lic, l'economia encara se les arregla per satisfer les
necessitats bàsiques de tots.<br />
<br />
Lluiten per l'autosuficiència,
encara que no els queda altre remei: el fet crucial és que Rojava viu
sota un embargament. No pot ni exportar ni importar del seu veí més
proper al nord, Turquia, a qui li agradaria veure desaparèixer tot el
projecte kurd.<br />
<br />
Inclús el KRG, sota el control dels seus parents
ètnics però econòmicament en deute amb Turquia, observa l'embargament,
encara que ara està havent més comerç a través de la frontera KRG-ROjava
arran dels esdeveniments polítics. Però el país encara té falta de
recursos. Això no frustra el seu esperit: “Si només hi ha pa, tots en
tindrem una part”, diu l'assessor.<br />
<br />
Visitem una acadèmia d'economia
i cooperatives econòmiques: una cooperativa de costura a Derik, fent
uniformes per a les forces de defensa; una cooperativa d'hivernacles,
que planta cogombres i tomàquets; una cooperativa de làctics a Rimelan,
on un s'estava construint un nou sostre.<br />
<br />
Les zones kurdes són les
parts més fèrtils de Síria, lloc del seu abundant subministrament de
blat, però el règim Baatista s'havia abstingut deliberadament
d'industrialitzar la zona, una font de matèries primeres. Per tant es
cultivava blat però no podia ser transformat en farina. Vam visitar un
molí, de nova construcció des de la revolució, improvisat amb materials
locals. Ara proporciona farina pel pa que es consumeix a Cezire, els
residents de la qual obtenen tres pans al dia.<br />
<br />
De manera similar,
Cezire va ser la major font de petroli de Síria, amb varis milers de
plataformes petrolíferes, la majoria a la zona de Rimenlan. Però el
règim baatista va assegurar-se que Rojava no tingués refineries, forçant
que el petroli fos transportat a refineries d'altres parts de Síria.
Però des de la revolució, els rojavarians han improvisat dues noves
refineries d'oli, les quals s'utilitzen principalment per a proporcionar
dièsel per als generadors que alimenten el cantó. La indústria d'oli
local, si es pot anomenar així, produeix només allò suficient per a les
necessitats locals, res més.<br />
<br />
<b>Una revolució DIY (“fes-ho tu mateix”)</b><br />
<br />
El
nivell d'improvisació a tot el cantó va ser sorprenent. Quant més
viatjàvem per Rojava, més ens meravellavem de la naturalesa “fes-ho tu
mateix” de la revolució, la seva confiança en l'enginy local i els
escassos materials a mà. Però no va ser fins que vam visitar vàries
acadèmies –l'acadèmia de dones de Rimelan i l'Acadèmia Mesopotàmica a
Quamishlo– que vaig veure que és essencial pel sistema en conjunt.<br />
<br />
El
sistema d'educació a Rojava no és tradicional, rebutjant les idees de
jerarquia, poder i hegemonia. Enlloc de seguir la jerarquia
professor-estudiant, els estudiants s'ensenyen uns als altres i aprenen
de les experiències dels altres. Els estudiants aprenen allò que és
útil, en qüestions pràctiques; “buscar el significat”, com ens van dir,
en qüestions intel·lectuals. No memoritzen; aprenen a pensar per ells
mateixos i a prendre decisions, per convertir-se en els directors de les
seves pròpies vides. Aprenen a empoderar-se i a participar en
l'Autonomia Democràtica.<br />
<br />
Les imatges d'Abullah Öcalan estan per
tot arreu, cosa que pels occidentals podria suggerir quelcom orwellià:
adoctrinament, creença automàtica. Però interpretar aquestes imatges
d'aquesta manera seria perdre's de la situació completament. “Ningú et
donarà els teus drets”, algú va citar Öcalan, “hauràs de lluitar per
ells”.<br />
<br />
I per dur a terme aquesta lluita els rojavarians saben que
han d'educar-se tant a si mateixos com a la societat. Öcalan els va
ensenyar el confederalisme democràtic com un conjunt de principis. El
paper d'ells ha estat el d'esbrinar com implementar-lo, en Autonomia
Democràtica, i així empoderar-se ells mateixos.<br />
<br />
Els kurds
històricament han tingut pocs amics. Van ser ignorats pel Tractat de
Lausanne que va dividir l'Orient Mitjà després de la Primera Guerra
Mundial. Durant la majoria del segle passat han sofert com a minories a
Turquia, Síria, Iran i Iraq. El seu llenguatge i la seva cultura han
estat oprimits, les seves identitats negades, els seus drets humans
revocats.<br />
<br />
Estan del cantó equivocat de l'OTAN, on Turquia té
permís per portar la veu cantant de la qüestió kurda. Ells han estat
durant molt temps els intrusos. Aquesta experiència ha estat brutal,
implicant la tortura, l'exili i la guerra. Però també els ha donat força
i independència mental. Öcalan els va ensenyar com restablir les
condicions de la seva existència d'una manera que els va donar dignitat i
respecte propi.<br />
<br />
Aquesta revolució “fes-ho tu mateix” d'una
població educada està embargada pels seus veïns i tira endavant pels
pèls. No obstant, és un esforç el que empeny la perspectiva humana cap
endavant. Després del segle vint, molta gent ha arribat a les pitjors
conclusions sobre la natura humana, però el segle vint-i-u, els
rojavarians estan establint un nou estàndard d'allò que els éssers
humans són capaços. En un món que perd ràpidament l'esperança, ells
il·luminen com un far.<br />
<br />
Qualsevol amb una mica de fe en la
humanitat els hauria de desitjar el millor als rojavarians amb la seva
revolució i fer el que pugui per ajudar que triomfi. Hauria d'exigir als
seus governs que deixessin de permetre a Turquia definir una política
internacional de rebuig als kurds i l'Autonomia Democràtica. Hauria de
demanar la fi de l'embargament contra Rojava.<br />
<div style="text-align: center;">
<i><img alt="image" src="http://media.roarmag.org/2014/12/Janet-Rojava.jpg" style="height: 260px; width: 178px;" /></i></div>
<br />
<i>Els
membres de la delegació en la qual vaig participar (encara que jo no
sigui una acadèmica) van fer bé la seva feina. Simpatitzants amb la
revolució, no obstant van fer preguntes desafiants, sobre la perspectiva
de l'economia de Rojava, sobre com afrontar les ètnies i el
nacionalisme, i més. Els rojavarians que vam conèixer, acostumats a
enfrontar-se a preguntes difícils, van respondre amb atenció i inclús
convidaven a la crítica. Els lectors interessats en aprendre més sobre
la revolució de Rojava podran trobar d'interès els propers escrits
d'altres membres de la delegació: Welat (Oktay) Ay, Rebecca Coles,
Antonia Davidovic, Eirik Eiglad, David Graeber, Thomas Jeffrey Miley,
Johanna Riha, Nazan Üstündag, i Christian Zimmer. Pel que fa a mi, tinc
molt més que dir del que aquest curt article em permet i planejo
escriure un treball més, un que incorporo els dibuixos que vaig fer
durant el viatge.</i></div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-92037332206238110412014-05-24T15:56:00.003+02:002014-05-25T12:41:40.300+02:0025 de maig: denunciem la farsa<div style="text-align: right;">
<i>"Vots polítics que poden canviar la societat i l'individu:</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>vot d'honestedat, vot de consciència, vot d'austeritat,</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>vot de consum responsable, vot d'amistat, vot de justícia,</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>vot d'ajuda al pròxim, vot de llibertat, vot de fidelitat,</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>vot de comprensió, vot de creixement personal...</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>Pots votar cada dia. El vot el realitzes cap a la teva</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>pròpia persona, així que complir-lo t'engrandeix</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>com a ésser humà. Ets lliure d'assumir-lo i realitzar-lo.</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i>Aquests són els únics vots que possibiliten la revolució."</i><br />
(Albert Z.G.) </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs-s3j-gKHKEpP8b4WBG88vTRDriET987fYsxixxzxSylxz_A2mphIcihH6ApYpyPUve2oK5XqakxA675c2k2rmlTxAVE41z-yAD8CYrNtN5NvgvV0ZIlOIFpHppA8YK-CqpKSC0HeR74/s1600/mafalda-democracia1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs-s3j-gKHKEpP8b4WBG88vTRDriET987fYsxixxzxSylxz_A2mphIcihH6ApYpyPUve2oK5XqakxA675c2k2rmlTxAVE41z-yAD8CYrNtN5NvgvV0ZIlOIFpHppA8YK-CqpKSC0HeR74/s1600/mafalda-democracia1.jpg" height="320" width="194" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Avui no vivim en <b><i>democràcia</i></b> (ni tan sols en una democràcia "segrestada", "gastada", "corrumpuda" o "parcial", que s'hagi d'ampliar), sinó en un règim totalment <b><i>oligàrquic</i></b>, en els seus fonaments, on el poder, com a capacitat de participar en l'emissió de propostes, deliberació d'aquestes i presa de decisions sobre la vida pública, no es troba repartit en el si del(s) poble(s) sinó altíssimament concentrat en mans de diferents elits. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La disfressa "democràtica" és la que més ha convingut als poders oligàrquics moderns.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per això, la primera tasca d'aquells que estem per una veritable democràcia és desmarcar-nos de l'actual farsa i denunciar-la.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La tradició democràtica que hem de recuperar és la del(s) poble(s) autoorganitzats sense tutela ni coacció estatal, la voluntat d'organitzar economies racionals i sostenibles on ningú sigui exclòs de l'accés als mitjans de producció i als béns bàsics per a la supervivència (ni tampoc, clar, del deure de treballar, sempre i quan i hi hagi la capacitat). És la tradició del projecte d'una societat de bases ètiques, on predomini una cultura de millorar individual i col·lectivament en pro del bé comú, de les potencialitats humanes de la cooperació i la convivència en harmonia, l'amor al pròxim, etc. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Això, que sembla una "utopia", ha estat una realitat històrica a la península ibèrica, concretada en les institucions del consell obert i el comunal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest 25 de maig se'ns crida a participar en la farsa de la "representació", aquesta vegada a nivell de la Unió Europea.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A l'esquerra independentista, que aquesta vegada advoca per l'abstenció argumentant que la Unió Europea és antidemocràtica, se li hauria de recordar que igualment han estat sempre antidemocràtiques les estructures "nacionals" d'Estat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per canviar necessitarem ser cada vegada més gent compromesa, en el nostre dia a dia i de per vida, amb la tasca de reconstruir el projecte d'una societat anticapitalista, i de construir les bases d'aquesta perquè puguem posar sobre la taula la proposta, factible, de viure, tractar-nos i organitzar-nos d'una altra manera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest 25 de maig, denunciem la farsa!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Comparteixo alguns textos entorn aquestes qüestions:</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.provital.cat/2014/05/per-un-25-m-provital.html" target="_blank">25-M: Per una política provital</a> - Blai Dalmau, maig de 2014.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://blognanin.blogspot.com.es/2014/05/las-paradojas-del-negocio-electoral.html" target="_blank">Las paradojas del negocio electoral</a> - Antón Dké ("El blog de Nanín"), maig de 2014.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://blognanin.blogspot.com.es/2014/05/1-desconexion-electoral-la-abstencion.html" target="_blank">Desconexión electoral: la abstención como deber</a> - Antón Dké ("El blog de Nanín"), maig de 2014. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<a href="http://arainfo.org/2014/05/lo-utopico-es-votar/" target="_blank">Lo utópico es votar</a> - Nacho Cardiel, maig de 2014.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.assi-assi.org/index.php?option=com_content&task=view&id=742&Itemid=1" target="_blank">El negocio electoral y la miseria del liderazgo</a> - Acción Social Sindical Internacionalista, maig de 2014.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://quebrantandoelsilencio.blogspot.com.es/2014/05/la-farsa.html" target="_blank">La farsa</a> - Raúl ("Quebrantando el silencio"), maig de 2014.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.grupotortuga.com/Abstencionistas-Vagos-y-maleantes" target="_blank">Abstencionistas: Vagos y maleantes</a> - Vicent Teulera, maig de 2014.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.grupotortuga.com/Nuestros-suenos-no-caben-en-sus" target="_blank">Nuestros sueños no caben en sus urnas</a> - Nacho García (Asamblea Antimilitarista de Madrid), maig de 2014. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://cnt.es/noticias/podemos-perder-el-tiempo-votando-o-podemos-organizarnos" target="_blank">Podemos perder el tiempo votando... o podemos organizarnos</a> - CNT-AIT, maig de 2014.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.cgt.org.es/abstencion-activa" target="_blank">Abstención Activa</a> - CGT, maig de 2014.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://esfuerzoyservicio.blogspot.com.es/2014/05/25-m-la-abstencion-como-repudio-del.html" target="_blank">25-M: La abstención como repudio del sistema</a> - Félix Rodrigo Mora, maig de 2014. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://democraciainclusiva.org/txt/5.pdf" target="_blank">Hacia una nueva concepción de la democracia</a> - Takis Fotopoulos, 1997.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://democraciainclusiva.org/txt/6.pdf" target="_blank">Una democracia inclusiva confederal</a> - Takis Fotopoulos, 1997.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.scribd.com/doc/119837731/El-parlamentarismo-como-sistema-de-dominacion-Felix-Rodrigo-Mora" target="_blank">El Parlamentarismo como sistema de dominación</a> - Félix Rodrigo Mora, 2010.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/484967/index.php" target="_blank">El consell obert: en què va consistir i què ens pot aportar ara</a> - Félix Rodrigo Mora, 2011. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<a href="http://www.scribd.com/doc/189669817/Auzolan-y-Batzarre-bases-para-la-democracia-del-siglo-XXI-en-Euskal-Herria-Garazi-Lopez-e-Inigo-Gonzalez-Ruiz" target="_blank">Auzolan y Batzarre, ¿bases para la democracia del siglo XXI en Euskal Herria?</a> - Garazi López i Iñigo González, 2012.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.scribd.com/doc/193645746/Nota-sobre-la-supresion-de-los-partidos-politicos-Simone-Weil" target="_blank">Nota sobre la supresión de los partidos políticos</a> - Simone Weil, 1957.<br />
<br />
<a href="http://www.grupreflexioautonomia.org/ca/sobre-lestat-de-benestar" target="_blank">Sobre l'Estat de benestar</a> - Grup de Reflexió per l'Autonomia, 2014. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.scribd.com/doc/189275976/El-partido-del-Estado-Miquel-Amoros" target="_blank">El partido del Estado</a> - Miquel Amorós, 2012.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://blaidalmau.blogspot.com.es/2013/06/proces-constituent-o-revolucio-integral.html" target="_blank">Procés Constituent o Revolució Integral?</a> - Blai Dalmau, 2013.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://blaidalmau.blogspot.com.es/2012/06/democracia-inclusiva-presentacio-don.html" target="_blank">Reintegrar la societat amb la política</a> - Blai Dalmau, 2011. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.scribd.com/doc/182618961/El-tap-de-l-esquerra-Anton-Dke" target="_blank">El tap de l'esquerra</a> - Antón Dké ("El blog de Nanín"), 2013.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.scribd.com/doc/189279519/Del-partit-antipartit-al-partit-partit-Breu-historia-del-partit-verd-alemany-Georgy-Katsiaficas" target="_blank">Del partit-antipartit al partit-partit. Breu història del partit verd alemany</a> - Georgy Katsiaficas, 2006.</div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-60390534626268353252013-09-14T00:06:00.000+02:002013-09-14T00:16:31.357+02:00Fes-te roca<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCgxcK9dGEAYB472KBE6or4NVhnlrwGEULNgXK6hygLj4ESqWjH36q6yP14qevy2il_pa50uiNoZe7m586HmHaTSQ16sG8WH6jW48OJzc7DecPqECyB4mx8rBXDWzRvUUPOSmGaf313Ac/s1600/Montse+Fotoblog+Mar+y+rocas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCgxcK9dGEAYB472KBE6or4NVhnlrwGEULNgXK6hygLj4ESqWjH36q6yP14qevy2il_pa50uiNoZe7m586HmHaTSQ16sG8WH6jW48OJzc7DecPqECyB4mx8rBXDWzRvUUPOSmGaf313Ac/s320/Montse+Fotoblog+Mar+y+rocas.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Espera-la, que vindrà.<br />
<a name='more'></a>La desgràcia.<br />
La pèrdua.<br />
L'onada.<br />
La bota.<br />
<br />
S'esquinçaran els teixits.<br />
Les fiblades aguaiten.<br />
Els més estimats s'aniran.<br />
<br />
Fes-te roca, per aguantar la vida.<br />
Estima amb tota l'ànima<br />
i tota la carn<br />
i, alhora,<br />
sigues roca.<br />
<br />
Feliç? Trista?<br />
Fes-te roca<br />
que estima<br />
i plora<br />
fins assecar-se,<br />
per seguir.<br />
Comença avui.Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-67443227242854669762013-08-15T18:49:00.001+02:002013-08-19T09:28:24.636+02:00Estudi de l'Estat<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<i>"L’assaig que es presenta a continuació és un document innovador i summament interessant. Dins del que podem anomenar 'opositors al sistema capitalista' és impossible trobar una crítica a l’Estat d’aquestes magnituds." (CNT-AIT Madrid)</i></blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: inherit; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuny0gAVjfS5Q3S3r5nH471bHft2TbK3UL4Ixy_KbmVtt8itWVH34QPTTt0tIVIUMdURp_ZHXGTRlpQUR2CQoODi7iaUlvnaVkNj0o5tC-PZVagG3VpiyXD9dHHMdu8bjIKX_Ay5jkSx8/s1600/tot+el+poder+a+les+assemblees.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuny0gAVjfS5Q3S3r5nH471bHft2TbK3UL4Ixy_KbmVtt8itWVH34QPTTt0tIVIUMdURp_ZHXGTRlpQUR2CQoODi7iaUlvnaVkNj0o5tC-PZVagG3VpiyXD9dHHMdu8bjIKX_Ay5jkSx8/s400/tot+el+poder+a+les+assemblees.jpg" width="400" /></a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Tradueixo al català <i>“Estudio del Estado”</i>, assaig de Félix Rodrigo Mora, amb la voluntat de contribuir a promoure a les terres de parla catalana l’estudi, reflexió i discussió sobre la naturalesa i la història de l’Estat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">L’assaig es va publicar separat en quinze articles al periòdic <i>cnt</i>, entre els números 354 (març de 2009) i 369 (juliol de 2010). L’any passat la federació local de Madrid de la CNT-AIT el va publicar en format llibret.</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a name='more'></a><span style="font-family: inherit;">La qüestió de l’Estat és fonamental. Com diu Félix, aquest és “el gran oblidat” de la majoria de corrents dels actuals moviments socials, incloses les pretesament “anticapitalistes” i/o “a favor de la llibertat i l’autodeterminació dels pobles”.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Vivim temps molt dolents per a la llibertat i molt bons per a la dominació, ara que el pensament alliberador i revolucionari es troba en descomposició i regna el populisme i l’hegemonia del reformisme de l’esquerra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: inherit;">“Fins i tot encara que la idea de Revolució no fos realista, és necessari que ens agafem a ella per no esfondrar-nos en la quotidianitat i en la mediocritat, perquè la idea de Revolució ens manté d’empeus, ens proporciona energia interior, ens permet ser éssers humans que viuen com a tals. No importa que sigui possible, importa que és necessària.”</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Que els nostres posicionaments, decisions i acció davant les grans qüestions de la vida (i la política) siguin fruit de la pròpia reflexió honesta, profunda, constant, oberta, autocrítica i lliure de dogmatismes, covardia, submissió i complicitat. Que vagin en favor dels potencials humans d’amor, solidaritat, </span><span style="font-family: inherit;">veritat i llibertat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><b>Document en català:</b> <b><u>Estudi de l'Estat</u> <a href="http://www.scribd.com/doc/160488847/Felix-Rodrigo-Mora-Estudi-de-l-Estat" target="_blank">(scribd)</a> <a href="https://docs.google.com/file/d/0B-ytYisS9kGgX2d5Uk55bWJlYjg" target="_blank">(gdocs)</a></b></span><br />
<b style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px;">Document en castellà: <u>Estudio del Estado</u> <a href="http://www.scribd.com/doc/160513573/Felix-Rodrigo-Mora-Estudio-del-Estado" target="_blank">(scribd)</a> <a href="https://docs.google.com/file/d/0B-ytYisS9kGgTTJiTnRYTkQxNUU" target="_blank">(gdocs)</a></b></div>
</div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-65981014408756734192013-06-22T22:08:00.002+02:002013-09-11T00:23:37.015+02:00Procés cap a la independència. Oportunitat o cortina de fum?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSIuMrnefvYxHoUYCBwXrgRFJzp-0cf72b611pvPIu6z5VUt3oChOCHYfHVW0QyJkRbEi1jQOGOuIWiprb9KTQfLv0zYomXr3y66EsIGEISAtZugCe8xmFv94_mZXp-_TSOP7sDkcEdcc/s1600/independ%C3%A8ncia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSIuMrnefvYxHoUYCBwXrgRFJzp-0cf72b611pvPIu6z5VUt3oChOCHYfHVW0QyJkRbEi1jQOGOuIWiprb9KTQfLv0zYomXr3y66EsIGEISAtZugCe8xmFv94_mZXp-_TSOP7sDkcEdcc/s320/independ%C3%A8ncia.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El passat 21 de juny vaig participar a una taula rodona organitzada per l'<a href="http://aldarull.org/?page_id=590&lang=ca">Associació Cultural La Llibertària</a>, anomenada "<a href="http://aldarull.org/?p=1242&lang=ca">Procés cap a la independència. Oportunitat o cortina de fum?</a>". Durant aquesta, els quatre ponents vam exposar els nostres punts de vista sobre quatre punts que se'ns havien proposat prèviament. Després, es va obrir un torn d'intervencions i debat obert entre totes les persones assistents a l'acte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<a name='more'></a><div style="text-align: justify;">
Com ja vaig dir, considero que els actes públics de debat i discussió són un tipus d'activitat enriquidora necessària i vital que s'ha de valorar, promoure i organitzar molt més. En aquests, es poden abordar moltes i diferents qüestions essencials, importants i interessants. Han de servir perquè es puguin trobar persones amb diferents punts de vista -a vegades confrontats-, per trencar les nocives tendències de "tancar-se cadascú a casa seva", en un compromís de donar la cara, expressant i defensant amb arguments i raons les pròpies postures, i escoltant les de l'altre. També serveixen per posar en pràctica els principis fonamentals de llibertat de consciència i d'expressió, així com els de saber estar cordial i respectuosament amb persones amb qui pots tenir moltes diferències.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A continuació, comparteixo, lleugerament desenvolupats, ampliats i retocats, els apunts que vaig preparar per intervenir a l'acte:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Bloc 1.- [Conceptes] Què significa "independència" per a tu?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Se li ha de donar una gran importància a les paraules, buscar-ne els significats més autèntics i utilitzar-les degudament, amb la preocupació de no caure en l'acceptació i l'ús del lèxic dels sistemes de dominació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquests busquen constantment conquerir paraules clau amb força alliberadora, apoderar-se del seu significat, adaptar-les al seus discursos i imaginaris perquè esdevinguin inofensives i el seu ús afavoreixi els seus interessos. Alguns exemples de paraules acaparades per l'actual sistema de dominació serien <i>democràcia</i>, <i>socialisme</i>, <i>llibertat</i>, <i>revolució</i>... i <i>independència</i>. La "qüestió nacional" (la "independència de Catalunya") ha estat i és integrada en el discurs del sistema i utilitzada per manipular la població i distreure-la de les qüestions crucials.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cal dir que sempre hi ha <i>dependència</i> entre les persones, els pobles i els successos del món, en el sentit d'afectar unes coses a les altres (interdependència), però ara parlaré de <i>dependència</i> entenent-la en el sentit de dependre al estar subjugat. En aquest sentit sí que podem i hem d'aspirar a ser independents, a no estar subjugats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La paraula <i>independència</i> remet a la idea de "no-dependència". La independència d'un poble o comunitat humana, doncs, seria la sobirania d'aquest sobre tots els diferents àmbits de la vida col·lectiva, és a dir, la seva capacitat de lliure autodeterminació, la seva capacitat d'autonomia (del grec <i>autos</i>, i <i>nomos</i>), de donar-se les pròpies normes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè aquesta fos real i efectiva, i no una abstracció, s'haurien de donar dues condicions:</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1) <i>Independència de portes endins</i>: que la població s'organitzi de manera igualitària i no jeràrquica, és a dir, sense Estat ni Capitalisme, sinó organitzada local i assembleàriament, amb els recursos econòmics en mans del poble, perquè no hi hagi unes persones que depenguin d'unes altres. Una comunitat no és lliure si les persones no ho són, i vice versa. Així s'uneix el principi d'autonomia individual i autonomia col·lectiva.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
2) <i>Independència de portes enfora</i>: que els pobles i comunitats no estiguin sotmesos a estructures externes, que no es trobin coaccionats per formar part de sistemes de decisió majors, sinó que siguin lliures de federar-se amb qui vulguin per mutu acord, podent desfer lligams en tot moment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquestes condicions permetrien una independència o sobirania real.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com és obvi, la realitat actual es troba a les Antípodes d'això.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No hi ha sobirania popular, el poder es troba concentrat en mans d'elits (transnacionals, nacionals, locals...) i estructures oligàrquiques que estan per sobre del poble, en situació de dominació, manipulació i explotació d'aquest. A més, les dinàmiques del sistema estatal-capitalista fan que aquesta concentració de poder augmenti cada vegada més. Així doncs, hi ha una enorme dependència/subordinació dels pobles i comunitats a aquestes elits.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre que la dependència es basa en la <i>centralització</i> de les estructures de poder estatals (Imperi Romà, Estat espanyol o català, UE...), la independència es basaria en la <i>descentralització</i> dels municipis i les comunitats locals de poder democràtic. Per tant, a la pràctica, la mida demogràfica dels subjectes "poble/pobles" independents i sobirans no seria la dels pobles homogeneïtzats sota els "Estats-Nació", sinó que seria molt més reduïda (partint de l'escala local, tendint als tractats i confederacions d'escala regional i superior, sense perdre l'autonomia de base).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El concepte de "sobirania nacional" és una farsa que prové de les revolucions liberals i amb la qual s'ha perfeccionat enormement el sistema de dominació contemporani, ja que la gent ha acabat considerant que viu en societats "lliures i democràtiques". El "Dret a l'autodeterminació de les nacions" de la carta de l'ONU s'utilitza per sostenir l'imaginari del sistema i per legitimar l'imperialisme actual.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Bloc 2.- [Aliances internacionals] És possible ser independents dins la Unió Europea? Quin procés cap a la independència ens pot ajudar a sortir de la crisi política, econòmica i democràtica? Quines aliances a nivell internacional faries?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Com vèiem abans, la independència/autodeterminació popular és una qüestió dels pobles i comunitats autoorganitzats, no del domini i el poder dels Estats. La UE és una unió d'Estats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La crisi democràtica que patim és la crisi de l'absència de democràcia (del grec <i>demos</i> i <i>kratos</i>, "poder del poble"). Considerar que vivim en una democràcia que funciona malament (per culpa de la corrupció de la classe política o del "cop d'Estat financer" i les retallades), és limitada o s'ha quedat obsoleta és, com deia abans, fer-li el joc al sistema acceptant el lèxic del poder en qüestions clau.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aliats internacionals serien, en primer lloc, totes aquelles persones d'arreu del món que davant de processos de veritable ruptura cap a l'autodeterminació que es poguessin anar gestant i desenvolupant es posessin de part del poble i no del poder (Estat espanyol o català, UE, OTAN...).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També ho serien totes aquelles comunitats i pobles que alhora estiguessin fent passos cap a la seva pròpia autodeterminació. En aquest punt, podrien ser particularment interessants els casos de comunitats geogràfiques properes (Península Ibèrica, nord dels Pirineus...), per poder anar desenvolupant les màximes relacions de contacte i suport mutu, tenint en compte la perspectiva històrica de decreixement global i tendència a la re-localització de la vida i l'economia que afrontarem[1].</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb el 15M, el moviment "Occupy" i diferents revoltes i mobilitzacions arreu del món, s'ha parlat de "Global Revolution" -encara que d'una manera banal-. La gent veu que estem en el mateix vaixell, compartint problemes i reptes fonamentals, i que els esforços i les lluites han de ser i sentir-se part d'un anhel humà que ens uneixi. Aquest sentiment s'ha de mantenir i enfortir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Bloc 3.- [Paper del carrer i de les institucions] Veient com està el procés cap a la independència, avui 21 de juny del 2013, quin és el full de ruta que vosaltres proposaríeu al conjunt de la societat catalana? Quin paper ha de fer l'autoorganització i mobilització popular? Quin paper han de fer institucions com el Parlament i el govern de la Generalitat?</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una tasca vital a assumir és la reflexió profunda sobre diferents qüestions fonamentals, polítiques, econòmiques, ètiques, ecològiques, existencials... Ser responsable, afrontant la totalitat diversa de problemes, no centrar-se i especialitzar-se només en alguns d'aquests, una tendència que en les últimes dècades ha dominat i hem de deixar enrere.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cal debatre, dialogar i discutir sobre aquestes qüestions, primer, entre la gent més preocupada, conscienciada i activa, sortint cadascú dels seus guetos i abandonant els dogmatismes de les ideologies, i, després, plantejant-les a gran part de la població catalana. La conclusió a la que hauríem d'arribar és que les solucions que puguin haver als grans problemes de l'actualitat (i futurs) seran possibles a través de l'autodeterminació dels pobles i les persones, i el camí cap a aquesta implica una ruptura revolucionària, per tant, cal tornar a posar sobre la taula -renovada, millorada i actualitzada- la idea de Revolució.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Considero que avui en dia la idea de Revolució hauria d'incloure dues vessants fonamentals: la social i la personal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1) <i>Revolució social</i>: Autoorganització; lluita i impugnació del sistema vell i construcció dels fonaments del nou, en una transició que suposi, des del nivell local, un apoderament en tots els àmbits, una transició[2]:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
a) Àmbit polític: Recuperació de la política no-professionalitzada i de l'Assemblea Popular com a òrgan sobirà. Apoderament progressiu de les assemblees locals, creació d'espais d'àgora...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
b) Àmbit econòmic: Transició cap a una economia popular, extreure cada vegada més béns (terra, treball, capital...) de l'economia de mercat capitalista per introduir-los en una nova economia emergent, col·lectivitzacions i cooperativisme autogestionari, xarxes de consum i monedes locals, cooperatives d'autofinançament...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
c) Àmbit social: Cap a una educació i una salut realment públiques (autogestionades), la recuperació de les formes i relacions d'assistència i ajuda mútua, l'autogestió del saber i el coneixement, mitjans de comunicació i expressió alternatius, una cultura i art revolucionaris...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
2) <i>Revolució personal</i>: Cito un fragment d'un article d'un amic i company[3]: <i>"La principal força motriu de la Revolució Integral no seran els interessos particulars, immediats i materials de les persones, sinó més aviat la qualitat moral i la riquesa interior d'aquestes. Tal revolució no serà fruït de les “lleis de la història” ni dels “interessos del proletariat”: si bé les circumstàncies històriques objectives poden condicionar el procés revolucionari, si bé els interessos de les classes oprimides naturalment poden estimular-lo, la força motriu i el factor decisiu serà la virtut de les persones, ja que, en definitiva només de la vivesa intel·lectual, de la valentia, de la fortalesa, de l’entrega desinteressada, de la capacitat per conviure, de la modèstia, de la frugalitat, de la solidesa de la voluntat, de la generositat, de la cortesia i de moltes altres virtuts, emergeix, al mateix temps, la comprensió profunda i àmplia de la realitat i la capacitat per dur a terme la seva transformació revolucionària."</i> Especialment tenint en compte la situació en que ens trobem humanament, fomentada per les elits gestores del sistema actual i les seves pròpies dinàmiques nocives, cal donar una importància cardinal a la qualitat de les persones i, per tant, als necessaris processos de re-construcció integral que hem de dur a terme com a individus si volem estar a l'alçada del difícil i complex projecte de transformació revolucionària i positiva de la societat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Del Parlament i el govern de la Generalitat només hem d'esperar que siguin un obstacle antagonista als processos d'independència i autodeterminació de la població catalana i de qualsevol altra. Una consciència clara a favor de la independència hauria de comportar un rebuig clar, explícit i fonamentat d'aquestes institucions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Bloc 4.- [Cortina de fum o oportunitat de canvis] Reflexió final contestant a la pregunta de la taula rodona. Aquí no ens interessa tant els desitjos d'alliberament nacional i emancipació social que tingueu com quina és la realitat i si amb les eines que tenim podem aspirar a una independència plena i real (sobirania política, econòmica, ecològica, alimentària, etc.)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pel que he argumentat, la qüestió de la creació d'un Estat català no tindria res a veure amb el projecte d'independència i autodeterminació popular, que aniria per un altre camí. El segon és un projecte humà històric i a llarg plaç.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'Estat ha estat i és el problema, i no la solució, en la qüestió de la llibertat/independència i en moltes altres. És un gran mal i un agent causant de la crisi múltiple i la misèria que patim actualment la humanitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'anticapitalisme, com a força emancipadora, té avui en dia un greu problema, que és que parteix d'una concepció superficial i insuficient del capitalisme, com si només es tractés de relacions econòmiques i el seu pilar fos només la propietat privada. També n'és pilar l'Estat, com a aparell militar-repressiu, de dominació política i de manipulació i adoctrinament, i també n'és pilar l'hegemonia de tots els disvalors que ens porten a viure la vida acceptant la dominació, o a oposar-nos-hi però sense gaire esforç (això suposa que el gran problema no sigui la corrupció de la classe política o financera, com alguna gent diu, sinó la de les classes populars).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'Estat i el capitalisme han anat, van i aniran de la mà, i acceptar-ho pot ser dur però fer-ho és l'única manera d'intentar superar-los efectivament. L’Estat no és un aparell neutral que es pugui utilitzar a favor del poble.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>“L'apel·lació al poder de l'Estat invariablement legitima i enforteix a l'Estat, amb el resultat que, en efecte, disminueix el poder del poble. El poder no permet cap buit en la vida pública. Tot el poder que l'Estat guanya sempre ho fa a expenses del poder popular. Al seu torn, tot el poder que el poble adquireix, sempre ho fa a expenses de l'Estat. Legitimar el poder de l'Estat és, per tant, deslegitimar el poder popular.”</i>[4]</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquest sentit, crec que el paradigma del socialisme estatista està equivocat i que l'estratègia de presentar-se a les eleccions parlamentàries ha estat caure en un dels paranys del sistema.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Crec que s'ha de pensar en termes d'anàlisi i estratègia, en la línia del que comentava al punt anterior. Ja existeixen molts projectes, iniciatives i lluites afins als valors i les idees d'autodeterminació, el problema és que no formen part d'un anhel i un projecte revolucionari comú, que comprengui:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1) Anàlisis de la realitat que mostrin que la sortida a la situació de crisi multidimensional i dominació, el camí cap a la independència plena i real, es troba en la substitució del sistema actual (i del sistema de disvalors i creences que el legitimen) per un de nou amb fonaments molt diferents, i no en la reforma, millora o reparació d'aquest.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
2) Una visió comuna dels fonaments de la societat nova, els principis de la sobirania popular i de la convivència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
3) Una visió comuna de l'estratègia general per construir-la.<br />
<br />
Hem de motivar la reflexió sobre la necessitat de formar part d'aquest anhel i projecte comú, la Revolució, aportant els arguments necessaris.<br />
<br />
<br />
__<br />
<br />
Not<span style="font-family: inherit;">es:</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">[1] <span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px;">Sobre la crisi energètica i de recursos, recomano veure la feina d'</span><a href="http://crashoil.blogspot.com.es/">Antonio Turiel</a><span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px;">, articles com "</span><a href="http://blaidalmau.blogspot.com.es/2012/12/comentaris-sobre-el-declivi-energetic.html">Comentaris sobre el declivi energètic mundial i el 'període especial' cubà</a>"<span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px;"> (Blai Dalmau, 2012) i "</span><a href="http://www.scribd.com/doc/119813834/Ramon-Fernandez-Duran-La-quiebra-del-capitalismo-global-2000-2030-El-inicio-del-fin-de-la-energia-fosil-una-ruptura-historica-total">La quiebra del capitalismo global: 2000-2030. El inicio del fin de la energía fósil: una ruptura histórica total</a>"<span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px;"> (Ramón Fernández Durán, 2011) i documentals com "</span><a href="http://www.youtube.com/watch?v=rvKCvKLMnJU">No hay mañana</a>"<span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px;"> (Incubate Pictures, 2012).</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #222222; line-height: 18px;">[2] En aquest sentit, considero molt valuoses les aportacions de Takis Fotopoulos a "<a href="https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&ved=0CC0QFjAA&url=http%3A%2F%2Fwww.democraciainclusiva.org%2Ftxt%2Festrat.pdf&ei=_w7GUYXvGPHW7Qbu3YBA&usg=AFQjCNECnkkWy9U2FbWXbIJSLUUrf7L3_w&sig2=TxL3o8GW5pgNrunjFNu6aA&bvm=bv.48293060,d.ZGU">Estratègies de transició i el projecte de la Democràcia Inclusiva</a>" (2002).</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">[3] "<a href="http://blaidalmau.blogspot.com.es/2013/06/proces-constituent-o-revolucio-integral.html">Procés Constituent o Revolució Integral?</a>" (Blai Dalmau, 2013).</span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">[4] "Rehacer la Sociedad: senderos hacia un futuro verde" (Murray Bookchin, 1990)</span></div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-24938490159933822212013-04-21T20:11:00.002+02:002013-08-28T03:05:31.621+02:00Seieu a taula<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv0f_gscGyi8_1YGXRnd-y08eab5NNVRqXuWCeLH5yrdIHllvZ6E2G-B27smG0c5ViyruJeU6D6MYLUZG5a0pAEGPDvPw6h2ey8-SlbqBSvkWtJ_AkV_ElbgeMMbkCAY6jE4M4NseVGQk/s1600/comida.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv0f_gscGyi8_1YGXRnd-y08eab5NNVRqXuWCeLH5yrdIHllvZ6E2G-B27smG0c5ViyruJeU6D6MYLUZG5a0pAEGPDvPw6h2ey8-SlbqBSvkWtJ_AkV_ElbgeMMbkCAY6jE4M4NseVGQk/s400/comida.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Si tinguéssim les armes, us apuntaríem.<br />
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<a name='more'></a>"Entregueu les vostres.<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Entregueu tot el que teniu.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Entregueu el vostre or, les vostres joies, els vostres millors vestits, les claus de tots els palaus.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Acomiadeu els vostres sicaris, allibereu els vostres esclaus.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Seieu a taula, que dinarem.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
I avui menjarem tots plegats.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Vosaltres, nosaltres, tots.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Els qui éreu fastigosament rics i els qui només tenien els forats de les sabates.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
I els qui no tenien sabates.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Dinarem com a iguals, com a homes i dones que es respecten.<br />
Sense servitud.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Així podreu entendre de què va la cosa.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Aprendreu a compartir l'aigua, el pa i el vi.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Aprendreu a escoltar.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
No tindreu més remei.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Podreu comprendre la nostra germanor essencial.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Canviareu.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
I plorareu, ja ho crec que plorareu.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Molts de vosaltres morireu de pena.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
I us haurem respectat la vida, però no plorarem la vostra mort.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Que la terra s'empassi els vostres pecats.<br />
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Els qui quedeu, haureu d'acostumar-vos, perquè a partir d'ara dinarem sempre així.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Enterrada profunda la barbàrie."</div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-64924999214111702712013-04-06T17:07:00.003+02:002013-04-08T06:40:38.543+02:00Sobre el problema de la corrupció política<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<i>"El projecte d'autonomia individual i col·lectiva no és una utopia, sinó un projecte històric-social que pot realitzar-se, res mostra que sigui impossible. La seva realització no depèn més que de l'activitat lúcida dels individus i dels pobles, de la seva comprensió, de la seva voluntat, de la seva imaginació." (Cornelius Castoriadis)</i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>"Que se'n vagin tots!" (crit entonat a les mobilitzacions populars d'Argentina el 2001) </i></blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf1h94ga9nEJhfukmmEwP89dA3JMppPr4t1qxFVGMZSIb9vM7y7OGLkjK8DyNyytgR5GeKRYB-ogr1PxhbE0FBTu3xyXlvUxgXVyF3q2Gkfi3A4p38Wr_FpHVjwPe2ett6FXRfAlbEoio/s1600/coto+privado+de+corruptos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf1h94ga9nEJhfukmmEwP89dA3JMppPr4t1qxFVGMZSIb9vM7y7OGLkjK8DyNyytgR5GeKRYB-ogr1PxhbE0FBTu3xyXlvUxgXVyF3q2Gkfi3A4p38Wr_FpHVjwPe2ett6FXRfAlbEoio/s320/coto+privado+de+corruptos.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<a name='more'></a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Des dels inicis del 15-M, fa dos anys, el discurs "contra els polítics corruptes" ha agafat força.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La política no és el que avui en dia es fa passar per "política", no és la "política oficial/parlamentària". Aquesta és un circ i un espectacle miserable.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La política és la dimensió humana fonamental d'acció, reflexió i responsabilitat en l'àmbit de lo públic i lo col·lectiu. Implica, d'entrada, abordar com s'han de plantejar, deliberar i prendre les decisions que afecten les comunitats/pobles i quina és l'escala organitzativa geofràfica-demogràfica i la relació entre aquestes comunitats/pobles i, després, participar personalment en el plantejament, deliberació i presa d'aquestes decisions de la comunitat/poble on es visqui.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u>El pilar de la corrupció política fonamental de les societats contemporànies, per tant, és l'acceptació del règim polític anti-democràtic (oligàrquic) de l'Estat-Nació i la "democràcia representativa"</u>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest règim no es va <i>imposar</i> per la llibertat i la virtut política-humana, el progrés, benestar o la sobirania del poble. Es va <i>imposar</i> pels interessos particulars de les elits socials del moment, pel projecte d'una societat heterònoma, de classes, dominació, explotació i privilegis, on el poble perdés les regnes de la política i l'economia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta acceptació es dóna per part de les elits actuals, "l'1%", i de la majoria de la gent de baix, "el 99%".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És obvi que les elits socials acceptaran, promocionaran i defensaran els règims de dominació política. Així doncs, per a la vital i àrdua tasca d'aconseguir que passin a la història, ens podem oblidar d'elles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hem de <u>deixar de centrar-nos en <i>ells</i> i començar a centrar-nos en <i>nosaltres</i></u>. El problema és la <i>nostra</i> acceptació del règim, que es camufla molt sovint en retòriques suposadament crítiques i "anti-sistema" (però amb una visió molt superficial del sistema).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la reflexió profunda i holística sobre les grans qüestions de l'existència humana (la política, entre elles, que es relaciona amb l'ètica[1]) i sobre la situació actual en que ens trobem se li ha de donar una importància crucial. Hem de des-educar-nos i re-educar-nos (<i>regenerar la humanitat</i>) i destinar la major part de les nostres energies a la <i>construcció</i> del món nou que hem d'anar gestant als nostres cors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La part d'energies destinades a la impugnació de les institucions actuals i/o del seu funcionament ha de disminuir, perquè avui en dia en la majoria d'activisme i plantejaments dels moviments socials aquesta part és el tot.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El vaixell de la civilització actual s'enfonsa. Qui no tingui clara aquesta qüestió, en l'aspecte econòmic ha d'informar-se sobre la <i>crisi energètica</i>, un fet fonamental que encara és massa desconegut[2]. El posicionament ha de ser contra el capitalisme, i no contra el neoliberalisme. Ha de ser un posicionament vital d'esforç desinteressat per les potencialitats, virtuts i pervivència de la vida humana i la transformació profunda i positiva de les persones i la societat, contra la degradació profunda i negativa que patim -és "el temps del sí", diuen algunes persones aquí i allà. I moltes no ho diuen però així ho senten-.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tant, les persones que vulguem ser responsables no podem sumar-nos acríticament a discursos i idearis superficials, fàcils, populistes i paternalistes que obliden i ignoren la corrupció del poble i la seva responsabilitat profunda pel que fa a l'acceptació o rebuig dels fonaments de l'statu quo. Ens hem de posicionar enèrgica i decididament per la superació d'aquests plantejaments, amb bona voluntat però dient les coses clares. Les persones podem ser víctimes però per sobre de tot som persones i, per tant, co-responsables de plantar cara a les condicions i els factors d'opressió. L'aberració del model social primermundista de consum i creixement econòmic infinit, una societat aburgesada i en profunda decadència en tot allò no-material, havia estat plenament acceptada per la majoria de classes populars abans de la crisi econòmica de 2008.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u>És la corrupció dels de baix, i no la dels de dalt, la que ens ha de preocupar i hem d'afrontar</u>. Les altures sempre seran corruptes i sempre corrompran. És des de baix que podem aspirar a construir una nova societat democràtica.<br />
_<br />
<br />
[1] Sobre ètica i política, crec que es poden trobar aportacions molt interessants en algunes tradicions del pensament clàssic grec.<br />
<br />
[2] Sobre la crisi energètica, recomano veure la feina d'<a href="http://crashoil.blogspot.com.es/">Antonio Turiel</a>, articles com <a href="http://blaidalmau.blogspot.com.es/2012/12/comentaris-sobre-el-declivi-energetic.html">"Comentaris sobre el declivi energètic mundial i el 'període especial' cubà"</a> (Blai Dalmau, 2012) i <a href="http://www.scribd.com/doc/119813834/Ramon-Fernandez-Duran-La-quiebra-del-capitalismo-global-2000-2030-El-inicio-del-fin-de-la-energia-fosil-una-ruptura-historica-total">"La quiebra del capitalismo global: 2000-2030. El inicio del fin de la energía fósil: una ruptura histórica total"</a> (Ramón Fernández Durán, 2011) i documentals com <a href="http://www.youtube.com/watch?v=rvKCvKLMnJU">"No hay mañana"</a> (Incubate Pictures, 2012).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
--<br />
<br />
<a href="http://quebrantandoelsilencio.blogspot.com.es/2013/02/corrupcion.html">Corrupción</a> (reflexions al bloc "Quebrantando el silencio")<br />
<br />
<a href="http://reflexions.emancipacio.net/ca/2/sols-el-poble-salva-al-poble">Sols el poble salva el poble</a> (text escrit el maig de l'any passat)<br />
<br />
<a href="http://reflexions.emancipacio.net/ca/1/compromisos-minims">Compromisos mínims</a> (un altre text difós el 12M15M de 2012 a Barcelona)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://democraciainclusiva.blogspot.com.es/2011/05/sobre-la-manifestacio-democracia-real.html">Sobre la manifestació "Democràcia Real Ja". Comunicat del GADI Catalunya</a> (en resposta a la convocatòria del maig de 2011 de DRY)<br />
<br />
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=d4sequ8gw4s">De afectado a diputado</a> (vídeo on considero que es cau en aquesta victimització que defuig la responsabilitat i es parla des d'un plantejament "sistèmic")</div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-59239337184061595892013-03-31T17:53:00.001+02:002013-04-01T18:52:43.698+02:00Les relacions de producció capitalistes i el treball assalariat<blockquote class="tr_bq" style="text-align: left;">
<i>"Una empresa sense treballadors no existeix. Una empresa sense empresari s'autogestiona."</i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>"Què és la propietat? La propietat és un robatori." (Pierre-Joseph Proudhon) </i></blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij7KbCXbynfH8p7Wkf6UQGGMQKJobr1Z5vz_loNW3Jv5rdnWMaEH9H8Yg1LXo-Hy4FYikt-TBVHyD6KVdKMfzqzVEdPo_OkzD0m2DyC9qTrUA7dDkkelRNUepm-bhR7kXkGM_QIYOX04Q/s1600/capitalist+mistery.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij7KbCXbynfH8p7Wkf6UQGGMQKJobr1Z5vz_loNW3Jv5rdnWMaEH9H8Yg1LXo-Hy4FYikt-TBVHyD6KVdKMfzqzVEdPo_OkzD0m2DyC9qTrUA7dDkkelRNUepm-bhR7kXkGM_QIYOX04Q/s400/capitalist+mistery.jpg" width="341" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<br />
<a name='more'></a><div style="text-align: justify;">
Aquestes poques vinyetes (clicar la imatge per veure-la gran) poden servir per entendre bé les relacions de producció del capitalisme.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A continuació, la seva traducció al català, per a qui no entengui l'anglès:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<i>- Què li acabes de dir?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- Que treballi més ràpid.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- Quant li pagues?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- 25$ al dia.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- D'on treus els diners per pagar-li?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- Venc productes.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- Qui fa els productes?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- Ell.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- Quants productes fa en un dia?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- Productes per valor de 100$.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- Aleshores, en comptes de pagar-li tu a ell, t'està pagant ell a tu</i><br />
<i>75$ al dia perquè li diguis que treballi més ràpid!</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- Eh? Però les màquines són meves.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- Com has aconseguit les màquines?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- Vaig vendre productes i les vaig comprar.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- I qui va fer aquells productes?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>- Calla, que et podria sentir!</i></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Vull afegir que considero que hem de deixar enrere la visió economicista de les coses (no és l'economicisme un ideari burgès per excel·lència?) que, en la qüestió del treball servil-assalariat, posava èmfasi en el robatori material d'una part d'allò produït per part de la persona capitalista (la plusvàlua).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u>El pitjor del treball assalariat no és que ens robin, és que ens destrueix</u>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Obeir ens destrueix. Si només hem de rebre ordres i estem excloses de la presa de decisions sobre les qüestions que ens afecten, perquè hem de pensar? I, si renunciem a pensar, a utilitzar la nostra intel·ligència, aquesta s'atrofiarà i s'anirà extingint (el que no s'utilitza, s'atrofia). Destruir la nostra intel·ligència és destruir-nos com a éssers humans, i aquesta és la tragèdia del treball servil-assalariat.<br />
<br />
La vida no hauria de ser això.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'amor cap a un mateix i cap als demés hauria de causar un enèrgic rebuig al treball assalariat, que és un greu insult i atac a les capacitats, necessitats i potencialitats humanes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hem de recuperar el treball col·lectiu en comú, colze a colze, sense "jefes" ni "jefas", com a part del projecte de recuperar, pensar i construir economies democràtiques, sense classes (ni propietaris ni desposseïts), sense privilegis... i del projecte de <i>recuperar-nos i reconstruir-nos a nosaltres mateixos: regenerar la humanitat</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Perquè, a partir del respecte mutu, al no organitzar-nos jeràrquicament, podrà sorgir la companyonia, l'afecte i la germanor. Podrem viure amb alegria el treball, que és un element important de l'existència humana. Podrem tornar a treballar cantant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
Per acabar, un curt animat contra el treball assalariat:</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/cxUuU1jwMgM" width="560"></iframe>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
--<br />
<br />
<a href="http://es.scribd.com/doc/2318060/Proudhon-Pierre-Que-es-la-propiedad">¿Qué es la propiedad?</a> (assaig de Pierre-Joseph Proudhon, escrit el 1840)<br />
<br />
<a href="http://www.upaya.es/?p=1134">Sobre la división del trabajo</a> (article escrit per en David a Upaya)<br />
<br />
<a href="http://regenerarlahumanitat.blogspot.com.es/2013/02/el-cor-calent-socialista.html">El cor calent socialista</a> (publicat en aquest bloc, febrer de 2013)<br />
<br />
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=zoREXT8qT7g">Experimento Comparte</a> (si no entenem que compartir és el millor i el més digne és que no arribem ni al nivell de les ONGs assistencialistes)</div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-21802902503683625842013-03-27T11:57:00.000+01:002013-04-06T13:41:32.873+02:00Contra la reacció i les mentides de l'Esquerra<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<i>"En els anys fundacionals de la Segona Internacional, la socialdemocràcia pretenia enderrocar el capitalisme. Després, va perseguir reformes parcials com a passos graduals cap al socialisme. Finalment, es va conformar amb el benestar i la plena ocupació dins el capitalisme. Si ara accepta el declivi i la renúncia d'un i l'altre, en quin tipus de moviment es transformarà?" (això s'ho va preguntar algú l'any 1994)</i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>"Ningú ens representa." (15M)</i></blockquote>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWY2eRg3PAq8-Hxz8vXkj__A0KEELYCJpSSCposmZcjODKqfMs1ccxJrfB6-nx9y1nNadIfH5JuZluWt0LKFordgtSkbDmHFHtWTOuPF5do_kU3BL7fUvLBeLowawzMoRNOlAGfM4TAqU/s1600/salvados.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWY2eRg3PAq8-Hxz8vXkj__A0KEELYCJpSSCposmZcjODKqfMs1ccxJrfB6-nx9y1nNadIfH5JuZluWt0LKFordgtSkbDmHFHtWTOuPF5do_kU3BL7fUvLBeLowawzMoRNOlAGfM4TAqU/s320/salvados.jpg" width="230" /></a></div>
<i><br /></i>
<i></i><br />
<a name='more'></a><div style="text-align: justify;">
Acabo de veure un vídeo anomenat <a href="http://www.youtube.com/watch?v=IgKKD4smlig">"Impresionante vídeo del Frente Cívico por Julio Anguita"</a>.<br />
<br />
L'Esquerra és pro-sistema, i és una de les forces reaccionàries més fonamentals d'aquest. Al senyor Julio Anguita, que es declara "comunista" i ja porta bastants anys corrent pel món, li hauria de fer vergonya anar dient mentides tan vils i bastes com que <u>"les lleis estan per servir-nos i no per censurar-nos"</u>. Mentides que només es poden dir tranquil·lament pels nivells d'amnèsia històrica i adoctrinament que patim.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El poder legislatiu del sistema anti-democràtic actual -els pilars del qual són l'Estat modern i l'economia de mercat capitalista-, que porta ja dos-cents anys de vigència, mai ens ha servit, i no perquè el sistema funcioni malament sinó, al contrari, perquè funciona molt bé. Sempre ha servit els interessos, desitjos i plans d'unes minories oligàrquiques malaltes: la perpetuació i l'extensió de la dominació i l'explotació d'uns sobre els altres, a través de la despossessió i el robatori i de la implementació i normalització del treball assalariat-servil; de l'adoctrinament, aborregament i embrutiment de la població a través del sistema "educatiu" i dels descomunals poders mediàtics, acadèmics, de publicitat i propaganda; de l'imperialisme, el colonialisme, les guerres, l'engany, la por, la repressió i el monopoli de la violència; la promoció de l'odi, la desintegració social i la indiferència... En definitiva, ha servit el projecte d'una societat de l'esclavitud i la submissió, la mentida, el no-pensament i l'absència d'amor o virtut.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Igualment censura des de sempre, per activa i per passiva, els seus opositors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La pitjor defensa de l'ordre establert és la que es cola amb el "pensament" pseudo-crític, que deixa intacte el moll dels problemes. Les persones que ens oposem al sistema actual ens hem d'implicar en la lluita d'idees i arguments contra els plantejaments, visions i discursos legitimadors i còmplices d'aquest, començant pels de l'Esquerra pro-sistema.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
--</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.dropbox.com/s/6i0l22kv2oj46hs/IZQUIERDA%20UNIDA%20EN%20EL%20DISPARADERO.pdf">Izquierda Unida en el disparadero</a> / <a href="http://esfuerzoyservicio.blogspot.com.es/2012/12/la-burguesia-de-estado-enquistada-en.html?m=0">La burguesía de Estado enquistada en Izquierda Unida es denunciada por el pueblo</a> (contundents articles de Félix Rodrigo Mora)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.scribd.com/doc/119812949/Takis-Fotopoulos-Crisis-Multidimensional-y-Democracia-Inclusiva">El surgimiento del sistema actual</a> (capítol 1 del llibre "Crisis Multidimensional y Democracia Inclusiva", on s'explica sintèticament el sorgiment de l'economia de mercat i de la no-democràcia "representativa")<br />
<br />
<a href="http://blognanin.blogspot.com.es/2012/11/hora-de-emanciparse.html">Hora de emanciparse</a> (reflexions d'Antón Dké)</div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-24546982797794096072013-03-25T21:19:00.001+01:002013-03-28T05:49:13.253+01:00Una filosofia de combat per a una època de crisi i, per tant, d'esperança<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<i>"Per això, en comptes de preguntar-nos si la Humanitat va a algun lloc i si tota la malla multicolor que integra la vida té sentit, des del perfum del gessamí fins els afanys del savi o el fulgor de les estrelles, hem d'aspirar a que la seva finalitat sigui el bé universal." (Félix Martí Ibáñez)</i></blockquote>
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_WNvFmlftjmeMUqUC0NoVZr5uPskfmwB2MxnEWvKn7o-FnVuISIKIxeyq3fxb_VHy6X1vKkj-GvezxSn5h1f509AzqnsqJgda7putAu0ba6h-rsQFmrLBoQvQsOvyjWte0V9_lVnaQXM/s1600/387682_3093118327395_927055243_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_WNvFmlftjmeMUqUC0NoVZr5uPskfmwB2MxnEWvKn7o-FnVuISIKIxeyq3fxb_VHy6X1vKkj-GvezxSn5h1f509AzqnsqJgda7putAu0ba6h-rsQFmrLBoQvQsOvyjWte0V9_lVnaQXM/s320/387682_3093118327395_927055243_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<a name='more'></a><br />
Una filosofia de combat per a una època de crisi i, per tant, d'esperança.<br />
<br />
Sí. La necessitem.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Hem de recuperar les millors aportacions al pensament, la filosofia i l'ètica. Com comentava a l'anterior entrada, hem de buscar l'exemple i la inspiració en la bona vida i obra dels demés, en el passat i el present.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Des de <a href="http://www.potlatch-ediciones.com/">Potlatch Ediciones</a> han publicat el text de Félix Martí Ibáñez, "El Sentido de la Vida". Félix Martí Ibáñez va participar activament en la lluita antifeixista i revolucionària durant la Guerra Civil Espanyola, esdevenint aquella part de la nostra història -en aquest cas, de la història més recent a la península ibèrica- que més se'ns ha ocultat i s'ha alterat o tergiversat. La dimensió històrica és una dimensió essencial de l'ésser humà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A les escoles i instituts se'ns explica als joves la història dels vencedors: la dels oligarques i privilegiats, la dels reis i reines, la dels governants i caps d'Estat, dels generals i conqueridors, dels seus pactes, les seves màfies, les seves misèries i pugnes pel poder, les seves guerres i les seves pàtries, les seves "revolucions" en nom del progrés i la llibertat i el seu despotisme il·lustrat de "tot per al poble però sense el poble".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No s'explica la nostra història, la del poble, la de la gent de baix, de com durant molt temps convivíem amb institucions pròpies d'horitzontalitat i igualtat i costums fraternals, de com hem intentat, al llarg de molts moments de la història, auto-organitzar-nos per acabar amb l'opressió i la tirania i poder viure d'una manera diferent a la imposada per la força i la violència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per mi, un cop vaig deixar l'institut i la "formació oficial", aquest va ser tot un descobriment revelador.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La idea que tot el passat és barbàrie i pitjor que l'actual present, l'oblit de les narracions de grandesa en la història i de les situacions millors és un pilar molt important de l'imaginari i la ideologia que legitima el sistema actual, ja que contribueix amb força a que se'ns pugui transformar en esclaus immorals, ignorants i conformistes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"El Sentido de la Vida" va ser escrit l'any 1934 i publicat el 1937, durant la Guerra Civil. La re-publicació de 2013 compta amb un pròleg de Félix Rodrigo Mora i Karlos Luckas. Es titula "Una filosofia de combat per a una època de crisi i, per tant, d'esperança". A continuació en comparteixo alguns fragments i un enllaç al text sencer.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cada cop som més persones les que ens adonem que, sense una re-construcció integral i fonamental dels subjectes a partir de fortes bases ètiques i ideològiques i d'un posicionament personal de compromís davant la vida, sense <i>regenerar la humanitat</i> en una mesura suficient, no hi haurà res a fer en el terreny de l'emancipació social, quedant l'espècie humana condemnada a un futur d'encara més barbàrie, malson i narracions orwelianes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hem de ser responsables i reprendre, doncs, les regnes de les nostres vides. Les possibilitats que tenim no les coneixem, perquè en gran part les construirem nosaltres, i tota acció i conquesta de la dignitat serà un bé en sí mateixa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<i>Cuando Félix Martí decía que filosofar es escudriñar horizontes vitales no se estaba refiriendo a un mero ejercicio contemplativo, apuntaba a los problemas, a las preocupaciones y disyuntivas del hombre en la vida real. La cuestión era «tratar de discernir con certeza qué uso debo hacer de esa vida a la que se me lanzó sin previo aviso»; y en esa reflexión se culmina con la necesidad de relacionar los dos aspectos claves de la filosofía: la búsqueda de la verdad y la finalidad moral, en el sentido socrático más clásico. Por lo tanto, da al concepto de verdad una orientación íntegramente ética, algo que va bastante más allá del conocimiento lógico, empírico o científico, sin cuyo halo espiritual quedaría convertido en mero ejercicio intelectualista y abstracto. Es justamente ahí donde encontramos en F. Martí su diferenciación con la elitista y antidemocrática voluntad de poder de Nietzsche, cuando antepone la razón y el conocimiento a esa voluntad de los filósofos energéticos de occidente. Así vemos cómo, precisamente, su pensamiento filosófico no va orientado a la mera contemplación del mundo sino a su transformación radical.</i></div>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<i>El estudio de los valores ha de constituir, por sí mismo, una reflexión necesaria para llevar una vida digna. Pero mucho más para aquellos que deciden dar un sentido a la vida orientado hacia la creación de una sociedad cualitativamente mejor. Los más grandes pensadores clásicos insisten en la idea de que se vence por virtud, que cuando el objetivo consiste en transformar una sociedad enferma y agónica como la nuestra, la calidad de los sujetos constituye la cuestión esencial. Por tanto, solamente sujetos de calidad podrán llevar a cabo las tareas más elevadas y duras. En unos momentos en que el economicismo y el politicismo ramplón nos empuja a una defensa pueril del pasado inmediato de sociedad granja es cuando más hay que reivindicar las grandiosas palabras de Plutarco: «Alejandro vence por virtud», adecuándolas al siglo XXI. Por lo tanto, si el sujeto de hoy no se reconstruye, no se refunda, con soporte en unos valores adecuados a una espiritualidad que se base en la verdad y en la humanidad, no será posible avanzar ni un solo paso. Una espiritualidad que sea lo opuesto a los principios morales que se promueven y dominan: egolatría, codicia, cobardía y barbarie. Una espiritualidad que signifique «desprendimiento, generosidad, grandeza de alma y amor al bien». Esto tendrá que significar la derrota del código esencial de los valores dominantes: como la idea del éxito con base en la acumulación de riqueza; la defensa borreguil y garantista de la supervivencia personal por medio del Estado asistencial; la idea misma de «felicidad» eudemonista impuesta por el Estado y los ideólogos del liberalismo y el proletarismo, a la par; la obsesiva pretensión de «vivir» en estado permanente de «placer», herencia del hedonismo embrutecedor de siempre; y la obsesión por alcanzar la meta de la realización personal, de corte psicoanalítico y protestante, tan postmoderno y anglosajón, mediante el medro profesional, sobre todo en las organizaciones jerarquizadas del Estado.</i></div>
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.scribd.com/doc/131986873/Felix-Rodrigo-Mora-y-Karlos-Luckas-Una-filosofia-de-combate-para-una-epoca-de-crisis-y-por-tanto-de-esperanza"><b>Text sencer: "Una filosofía de combate para una época de crisis y, por tanto, de esperanza"</b></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
--</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.educarchile.cl/Userfiles/P0001/File/articles-101780_Archivo.pdf">Homenatge a Catalunya</a> (llibre de George Orwell on explica les seves vivències com a lluitador durant la Guerra Civil Espanyola unit a la milícia del POUM)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=4b8AVDa_eZM">Tierra y libertad</a> (pel·lícula de Ken Loach basada en el llibre de George Orwell, "Homenatge a Catalunya")</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.scribd.com/doc/119836042/Leon-Felipe-La-insignia">La insignia</a> (poema citat en el pròleg, escrit el 1937 per León Felipe, un altre lluitador a la Guerra Civil Espanyola)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=KdIG4SwMJyk">La democràcia inclusiva com a projecte polític per a una nova síntesi llibertària</a> (xerrada de Takis Fotopoulos, amb subtítols en català, on dóna una visió de la història com a resultat de l'interacció entre dues tradicions oposades: la tradició d'autonomia i la d'heteronomia)</div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-60808947789872149362013-03-15T14:21:00.003+01:002013-03-28T05:50:04.799+01:00L'Enric com una inspiració i exemple més<blockquote class="tr_bq">
<i>"Si robar un lladre són 100 anys de perdó, estafar 39 bancs per construir alternatives al sistema és, a més, un exemple." (cartell de suport a l'Enric)</i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>"La vida és el que hi ha després de la por."</i></blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzC6_Vw3iHz1x7AtBJ9LNYYNbb0B88ahcyswUdJVAdNy-rmTI6QtcDp5bzjvUldx9a-XhHi9v0bP3R8hSMKYOKuJkt9Q8vN_UBKjy3LVCegGIABxOOw6uYMbhzzj5JEqX997tJmrfWcss/s1600/enric.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzC6_Vw3iHz1x7AtBJ9LNYYNbb0B88ahcyswUdJVAdNy-rmTI6QtcDp5bzjvUldx9a-XhHi9v0bP3R8hSMKYOKuJkt9Q8vN_UBKjy3LVCegGIABxOOw6uYMbhzzj5JEqX997tJmrfWcss/s400/enric.jpg" width="400" /></a></div>
<a name='more'></a><br />
<div style="text-align: justify;">
"Ets el nostre heroi!", li va escriure algú.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quant millor anirien les coses si l'heroïcitat fos un valor molt més estès! Tots ens hauríem d'esforçar per ser herois i heroïnes. Aquest seria un formidable plantejament vital per l'ésser humà, una idea molt potent que ens permetria fer grans avanços i intentar sortir de la situació en que ens trobem. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dins les nostres possibilitats. Cada persona es troba en el punt que es troba. No tothom pot plantejar-se les mateixes coses. Però l'heroïcitat seria afrontar la realitat, les situacions i la vida amb valentia i grans ideals i idees que ens empenyessin a tirar endavant per intentar superar i sanar els problemes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Seria heroic el camí escollit d'intentar aprendre i millorar constantment, de fer-se i ser fort/a i potent, en les diverses qualitats humanes. Ho seria quan s'oposés a l'interès particular, l'apatia i la voluntat de poder, és a dir, a l'essència del Capitalisme. Seria heroic construir aquesta fortalesa per contribuir a la lluita contra els fonaments del maltracte, la competència, la violència i la dominació entre les persones, perquè puguin florir i estendre's tots aquells béns tan malmesos, atacats i/o impedits: la cooperació, l'harmonia, la convivència i la companyonia, el respecte, la llibertat-igualtat, l'autodeterminació-autoorganització... No té res d'heroic, en canvi, desenvolupar-se i fer-se fort per tenir més diners, més propietats i privilegis exclusius, més esclaus i serfs, més poder per sotmetre els demés...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el dessolat panorama actual pel que fa a qüestions crucials de l'ésser humà, haurem de tornar a aixecar sòlidament els fonaments de l'ètica i la justícia, que permetran la regeneració de la humanitat i el ressorgiment de l'heroïcitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La superació de la por -en última instància, segurament, de la por a la mort- juga un paper molt important en tot això. Desenvolupar conscientment aquests factors serà crucial per sortir dels plantejaments de reforma i millora del sistema capitalista i per resistir i combatre la barbàrie actual i futura, construint un món nou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Havia de parlar de l'Enric, però m'he entretingut una mica abans de posar-m'hi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El passat 13 de març, l'Audiència de Barcelona va ordenar que se't busqués, capturés i posés a la presó.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo acabava batxillerat quan em va arribar a les mans el <a href="http://enricduran.cat/wp-content/uploads/2013/02/02PODEMCAT.pdf">"Podem!"</a> i vaig saber el que havies fet. Va ser un moment important d'inspiració i reflexió política i ètica-vital, igual que va ser-ho llegir <a href="http://enricduran.cat/libros/">"Abolim la banca. Testimoni d'un activista que ha desafiat el poder"</a>, on explicaves la teva història i trajectòria. Van ser ànims per pensar en treballar per donar el millor de nosaltres mateixos, segons les nostres capacitats, en pro de l'emancipació i el bé comú. A descobrir que, si creiem en nosaltres, podem arribar molt lluny.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La teva denúncia a la banca es va anticipar a la mala fama generalitzada que poc després aquesta obtindria. Recordo el vídeo <a href="http://www.youtube.com/watch?v=zigHDdIosM8">"Dinero es deuda"</a>, i com la meva mare i jo ens estiràvem els cabells veient-lo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Siguis on siguis, m'agradaria que els dolents no t'atrapessin ni t'engabiessin mai, però, sobretot, espero que continuïs sempre pel digne camí que has anat seguint.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una forta abraçada des de Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Busquem l'exemple i la inspiració en els demés, en el present i el passat, i en la reflexió sobre les potencialitats de la humanitat! Contagiem-nos de les coses bones que cadascú aporta!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
--</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://enricduran.cat/">Enric Duran</a> (bloc personal de l'Enric)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.coopfunding.net/">Coopfunding</a> (eina recent estrenada des de la qual es llença una campanya de suport econòmic)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/">"Ni lleis per mantenir les desigualtats, ni judicis que perpetuïn l'opressió. Per una altra manera d'avaluar-nos, reconstruïm l'ésser comunitari"</a> / <a href="http://enricduran.cat/generalitzem-la-desobediencia-extenem-la-revolucio-integral-crida-a-laccio/">"Generalitzem la desobediència, estenguem la revolució integral. Crida a l'acció"</a> /9 <a href="http://enricduran.cat/cap-desobedient-a-la-preso-una-carta-oberta-al-poder-i-un-nou-projecte-col%C2%B7lectiu/">"Cap desobedient a la presó. Carta oberta al poder i un nou projecte col·lectiu"</a> (comunicats de l'Enric del febrer de 2013)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://enricduran.cat/carta-publica-enric-duran-desde-la-preso/">Carta pública des de la presó</a> (escrit el maig de 2009 durant el seu "empresonament preventiu")</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://enricduran.cat/libros/">Abolim la banca. Testimoni d'un activista que ha desafiat el poder</a> (llibre que recomano, on explica la seva història i trajectòria personal)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://enricduran.cat/premsa/">"Crisi", "Podem!" i "Rebel·leu-vos!"</a> (publicacions massives en les que ha participat)<br />
<br />
<a href="http://cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/ezln-ellos-y-nosotros-v-la-sexta">El tiempo del No, el tiempo del Sí</a> (comunicat dels zapatistes, que en els últims temps han inspirat l'Enric)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://vk.com/video_ext.php?oid=97482389&id=161487796&hash=cbace0fd41ea57f5">Robin Hood</a> (pel·lícula de Walt Disney)</div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-67217267567457285692013-03-02T16:19:00.001+01:002013-03-02T17:23:54.150+01:00A Can Piella es respira un món nou<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvYGGhY4TFsQw94wc5zVeBFcmMfbgqiEf9DW-bFDuMNjxylrXbh01_KBJAuhAR8lzvcOKmq8XusmRNZihkw4Ez7MRg6QtnF56Dongxq_8aubLlvhVf7FhAAHoCP1V6wYATBmGx6r_B9vk/s1600/canpiella2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvYGGhY4TFsQw94wc5zVeBFcmMfbgqiEf9DW-bFDuMNjxylrXbh01_KBJAuhAR8lzvcOKmq8XusmRNZihkw4Ez7MRg6QtnF56Dongxq_8aubLlvhVf7FhAAHoCP1V6wYATBmGx6r_B9vk/s320/canpiella2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A <a href="http://canpiella.cat/">Can Piella</a> es respira un món nou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una altra manera de viure, d'organitzar-se i treballar, de tractar-se, de veure la vida i veure's un mateix.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja fa tres anys i mig que a la masia s'hi torna a respirar vida, que un entranyable grup de joves hi va entrar per conviure-hi i tirar endavant el projecte, amb la participació, col·laboració i suport de veïns i veïnes dels pobles del voltant i de persones d'arreu de Catalunya i més enllà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<a name='more'></a><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Can Piella és una aposta per una manera de viure diferent (i oposada) a la que se'ns condueix. Trencar amb la dinàmica de la competència perquè pugui florir la cooperació i el reapropament a la terra i entre nosaltres. Suport mutu, intercanvi de coneixements i treball col·lectiu com a motors de les relacions humanes. Autonomia individual i col·lectiva, prenent les regnes de la pròpia vida en comptes de voler ser “ben governats” per altres. Agroecologia, recuperar tots aquells sabers i pràctiques vinculades a l'existència humana sostenible en aquest planeta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquests projectes no han d'aïllar-se i concebre's com a fins en si mateixos, sinó connectar-se i implicar-se amb la complexa realitat social actual i voler ser bons exemples i estels per il·luminar camins a recórrer per superar l'amenaçant foscor de la barbàrie, de l'odi, indiferència i maltracte entre les persones i de la profunda crisi que afrontem i que només ha fet que començar. A Can Piella ho tenien clar des del principi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tinc un fort apreci personal al projecte, a la gent que el conforma i que ajunta quan s'organitzen activitats i jornades. Hi he passat molts bons moments, d'aprenentatge, reflexió, treball comunitari i companyonia, i hi he conegut persones molt maques. Anar-hi sempre és un plaer per a mi i una dosi de força i energia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És per això que serà amarg veure-hi un dia la policia, complint les ordres de tancar la masia i, potser, aconseguint-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però si aquest dia arriba, i sembla que pot arribar en qualsevol moment, ho superarem i seguirem endavant amb tanta o més força. Si sempre ha estat necessari disposar-se a afrontar els reptes, dificultats i adversitats amb valor, entrega i heroisme, a fer-se forts i mirar endavant... els temps que corren ho exigeixen més que mai.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Haurem de construir moltes més Can Pielles. Com diuen:</div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<i>No podran desallotjar les consciències que ha despertat aquest projecte. No podran desallotjar la necessitat de compartir, enfront a competir. No podran desallotjar les ganes de construir una nova societat. Les idees que mouen Can Piella seguiran enfortint-se.</i></blockquote>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBKoqsforASXdmv6zFOmXqAvmsEMSdJIK5fA_x-xlxVqwDwtQsTZe9l5oFomhrXx_98r43_ghJXQS5FEyJmbpWT1InpfXRTL-6kmVL1bQtu-mD8Et9tp-4gv3aCsx4VedAlr4NSiqiQB8/s1600/can+piella+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBKoqsforASXdmv6zFOmXqAvmsEMSdJIK5fA_x-xlxVqwDwtQsTZe9l5oFomhrXx_98r43_ghJXQS5FEyJmbpWT1InpfXRTL-6kmVL1bQtu-mD8Et9tp-4gv3aCsx4VedAlr4NSiqiQB8/s400/can+piella+3.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Can Piella Viu!!!</div>
<br />
--<br />
<br />
<a href="http://www.canpiella.cat/?p=910">El jutje dicta 5 dies per abandonar Can Piella</a> (comunicat davant la darrera amenaça de desallotjament)<br />
<br />
<a href="http://www.calafou.org/">Ca l'Afou</a>, <a href="http://www.canmasdeu.net/">Can Masdeu</a>, <a href="http://canbiarlu.blogspot.com.es/">Can Biarlu</a>, <a href="http://kanpasqual.wordpress.com/">Kan Pasqual</a>, <a href="http://cankalzada.wordpress.com/">Can Kalzada</a>... (altres projectes a l'Anoia, Collserola, Querol, La Selva...)<br />
<br />
<a href="http://www.repoblament.tk/">Repoblament Rural</a> i <a href="http://ruralesenredadxs.org/">Rurales EnREDadxs</a> (organitzant l'èxode urbà amb seny i alegria)<br />
<br />
<a href="http://www.reclaimthefields.org/">Reclaim the Fields</a> (xarxa europea d'activistes i projectes que volen construir alternatives al capitalisme des de l'agroecologia i la recuperació de la terra, que va organitzar fa molt poc unes jornades de trobada a Can Piella)<br />
<br />
<a href="http://vimeo.com/32376339">Perspectives anti-desarrollistes en el segle XXI</a> (xerrada de Miquel Amorós a les II Jornades per l'Autogestió de Can Piella)Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-39884579102048194062013-03-02T00:53:00.002+01:002013-03-02T17:11:10.423+01:00In memoriam: Salvador Puig i Antich<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTe7h9e5PUeJ6Q09Mc3Bk1gK4sqjirN8C7zqZk_JWUysCvmiy5VmpHYYafjxtjclSHoJr_QjX-TpGMnLdqpYeBlRz44EX-akLbOddRoRS9gjauOayGHfIFZvt_MOPLxBFybyT0aneLv-Y/s1600/Puig+Antich.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTe7h9e5PUeJ6Q09Mc3Bk1gK4sqjirN8C7zqZk_JWUysCvmiy5VmpHYYafjxtjclSHoJr_QjX-TpGMnLdqpYeBlRz44EX-akLbOddRoRS9gjauOayGHfIFZvt_MOPLxBFybyT0aneLv-Y/s320/Puig+Antich.jpg" width="242" /></a></div>
<br />
Salvador Puig i Antich (1948-1974), anarquista i membre del MIL. Avui fa 39 anys del seu assassinat. L'última víctima condemnada al garrot vil durant el govern franquista.<br />
<br />
Fa uns quants anys es va estrenar a Catalunya una pel·lícula sobre la seva condemna i execució (<i>Salvador (Puig Antich)</i>, Manuel Huerga, 2006). Comparteixo a continuació un manifest que aleshores van escriure persones properes a ell i que coneixien bé la seva història:<br />
<blockquote class="tr_bq">
<i>Nosaltres, testimonis directes de l'època en que tracta la pel·lícula “Salvador”, ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant de la indignitat que representa per a tots i totes nosaltres l'exhibició de l'esmentat film manifestem:</i></blockquote>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<i>1. Que aquesta <b>no és la història política</b> d'en Salvador Puig Antich ni la dels seus companys de lluita, perquè amaga deliberadament la història de subversió revolucionària contra el capitalisme, sense la qual, la vida i la mort d’en Salvador no tenen cap sentit.</i><br />
<a name='more'></a><i><br /></i><i>2. Denunciem aquesta pel·lícula com un nou producte <b>desinformador i falsificador</b> de la realitat en la que Puig Antich és mitificat com un lluitador per les llibertats democràtiques, basada en la novel·la “Compte Enrera” de Francesc Escribano, on es barreja intel·ligentment l’art de la manipulació i tergiversació dels fets amb intencionades ocultacions i mentides.</i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>3. Denunciem aquest film com un producte de <b>ficció consumista</b>, en la que la tràgica mort d’en Salvador Puig Antich s’aprofita per fer-ne un gran espectacle morbós, extremadament dramàtic, amb la finalitat de treure’n profitosos rèdits econòmics.</i><i><br /></i><i></i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>4. Denunciem la gran <b>rellevància</b> que se li donen a <b>anècdotes intranscendents</b> a fi de desfigurar i menystenir el caràcter anticapitalista i autònom del MIL, compartit amb la classe obrera més combativa, la qual és ignorada olímpicament en el film.</i><i><br /></i><i></i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>5. Insistim en la denuncia de l’<b>ocultació</b> dels <b>fets històrico-socials</b> i del moviment obrer d’on neix i es desenvolupa el MIL, així com de les seves aportacions revolucionàries, que obriren pas d’entre d’altres a l’autogestió, l’assemblearisme, l’autoorganització, l’antiautoritarisme i l’anti-militantisme.</i><i><br /></i><i></i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>6. Denunciem el clar <b>missatge reaccionari i de moral i valors dominants burgesos</b> que respira el film, contradits a les idees i a la manera de sentir i viure d’en Salvador.</i><i><br /></i><i></i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>7. I denunciem de forma contundent que en aquest estadi intensiu de la economia capitalista (creixement quantitatiu i qualitatiu sobre una base tècnica complexa i en constant renovació), i essencialment en allò que respecta a la vida quotidiana dels ciutadans i assalariats és, cada cop més, dirigida i controlada pels diferents poders. En aquest sentit, el missatge que es desprèn de la pel·lícula té una clara intencionalitat política en el moment actual: <b>impedir la radicalització dels moviments alternatius</b> mitjançant la suposada deriva del MIL i la dramàtica mort d’en Salvador... “L’enfrontament total al sistema no val la pena”.</i><i><br /></i><i></i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<i>8. Per últim denunciem també el silenci que mantenen els mitjans de comunicació i especialment l’esmentada pel·lícula sobre la situació de <b>Jean Marc Rouillan</b>, ex-membre del MIL i ex-company de Puig Antich, empresonat encara a França, desprès d’haver complert la condemna, amb qui ens solidaritzem i exigim la seva <b>llibertat immediata</b>, juntament amb els <b>altres companys d’Action Directe</b>.</i></blockquote>
</div>
<div style="text-align: justify;">
--</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.salvadorpuigantich.info/">SalvadorPuigAntich.info</a> (pàgina sobre Salvador Puig Antich i els seus companys del MIL)<br />
<br />
<a href="http://www.portaloaca.com/historia/biografias/2103-biografia-de-salvador-puig-antich-anarquista-ejecutado-por-el-regimen-franquista.html">Biografia de Puig Antich</a> (publicada al Portal Libertario OACA)<br />
<br />
<a href="http://www.salvadorpuigantich.info/?sec=vencedors">“Salvador” Puig Antich, una vida explicada pels vencedors, convertida en espectacle i història</a> (article de Txema Bofill)<br />
<br />
<a href="http://www.scribd.com/doc/122676291/V-A-Por-la-memoria-anticapitalista-Reflexiones-sobre-la-autonomia">Por la memoria anticapitalista. Reflexiones sobre la autonomía</a> (llibre elaborat a partir de les “Jornades per la memòria històrica anticapitalista”, Universitat de València, 2006) </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<a href="http://www.youtube.com/watch?v=TVihGYHGB8s">Ejecución pública</a> (cançó de Chicho Sánchez Ferlosio)Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-64795963557637229362013-02-26T05:53:00.000+01:002013-04-09T17:06:40.031+02:00El cor calent socialista<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6iCEFoIAT3TI3tcMahXlGIh-ptaawDfrx_6bOWJ1avS7dJaIZ1Vz_GsDSUeZyk4nVsSUydQn0xj3Frx1MPFoMalqDT0a4jcKsqI8wXJn6hDyA8Gr8c0OLGyXGN4jQufl3kDAdnQQBZfg/s1600/Para+todos+todo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6iCEFoIAT3TI3tcMahXlGIh-ptaawDfrx_6bOWJ1avS7dJaIZ1Vz_GsDSUeZyk4nVsSUydQn0xj3Frx1MPFoMalqDT0a4jcKsqI8wXJn6hDyA8Gr8c0OLGyXGN4jQufl3kDAdnQQBZfg/s320/Para+todos+todo.jpg" width="223" /></a></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<i>La possessió del sòl per part d'un o varis individus, amb exclusió de la restant majoria, és la causa de l'existència de la misèria. Aquesta veritat, tantes vegades anunciada, convé que es repeteixi sense cessar.</i></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<i>El nostre globus ha preexistit a la humanitat. La terra, abans que la humanitat aparegués en ella, no tenia amo; lògic és admetre que les primeres generacions humanes la van posseir en comú.</i><br />
<br />
<i>Per què actualment el sòl pertany a una minoria? Sens dubte, perquè els forts en un moment donat se la van apropiar a expenses dels dèbils, que no van saber ni van poder impedir-ho.</i></div>
</blockquote>
<a name='more'></a><blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<i>La força física individual va poder servir als primers ocupants; després la força organitzada va crear circumscripcions anomenades nacions, i en cada circumscripció els posseïdors de la terra i monopolitzadors del capital creat pel treball servil es van atribuir la part del lleó, procurant-se fragments de territori a canvi de diners.</i><br />
<div style="text-align: justify;">
<i></i></div>
</div>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<i>I es va produir aquest cas: els proletaris, no tenint participació en el sòl, per treballar i viure, es van veure obligats a humiliar-se als propietaris, oferint-los uns treball a canvi d'un salari, donant lloc a l'abús que els economistes excusen o justifiquen en nom de la llei d'oferta i demanda, en que el capitalista propietari usurpa sistemàticament el producte del treball.</i></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<i>De tal anomalia resulta l'esclavitud dels treballadors, i la inexplicable incongruència existent entre els drets declarats per la “democràcia” moderna i la brutalitat arcaica del fet social, per la qual, mentre es declara la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans, viuen materialment dividits segons l'antiga legislació romana en homes-persona, amb lliure accés a totes les avantatges socials, i en homes-cosa, supeditats als seus dominadors.</i><br />
<br />
<i>El sòl és la força productora material indispensable per al treball; és, doncs, d'absoluta justícia que tot ésser humà tingui en ell lliure participació, el que equival a dir que el sòl ha de ser posseït en comú per la humanitat.</i><br />
<br />
<i>Per efectuar aquesta transformació de la propietat, que s'imposa per necessitat i per justícia, la sociologia avança nocions racionals, el privilegi oposa quantes dificultats té a mà i el progrés aplana l'ira, fins el moment que es produeixi l'explosió que, en els grans dies de la història, senyala infal·liblement el moment de l'evolució complerta.</i></div>
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
- “La propietat del sòl”, article publicat en el <a href="http://www.memorialibertaria.org/valladolid/spip.php?article253">primer número del periòdic obrer racionalista-sindical “Escuela Libre”</a> (Valladolid, 1911). </blockquote>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'<i>humanisme revolucionari</i> recorda bé i manté vius els anhels d'acabar amb l'apropiació per part d'unes minories del que mai s'hauria d'haver deixat de compartir. El planeta i l'herència humana ofereixen uns béns i recursos que no poden ser propietat exclusiva de ningú.<br />
<br />
És senzill: compartir forma part del bon viure. En canvi, sotmetre els demés mitjançant el privilegi acumulatiu de la propietat és miserable. La co-existència de l'opulència material més arrogant amb la falta de pa i sostre és una vergonyosa infàmia.<br />
<br />
La propietat privada és una institució intocable de la dictadura capitalista, pilar del vigent sistema socioeconòmic, cultural, de valors i de cosmovisió. És una condemna; s'havia d'acabar amb ella, però no es va aconseguir.<br />
<br />
Tot ha anat, aleshores, previsiblement a pitjor. L'acumulació de terra, riquesa i recursos apropiats per part d'unes minories ha anat creixent i creixent, quedant, així, la resta cada vegada més desposseïda.<br />
<br />
Acceptar com a normals i tolerables les injustícies ens va tornant injustos i amorals, i aquesta degradació permet que aquesta “normalitat” es perpetuï i empitjori. Cal trencar l'espiral d'apatia.<br />
<br />
La qualitat de vida és compartir i cooperar, no competir i dominar. Recordem-ho -o descobrim-ho, si és una experiència encara no viscuda-.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recuperem el cor calent socialista![1] Algunes lectures, com la d'aquest article, escrit fa més de 100 anys, ens poden connectar amb el seu batec.<br />
<br />
<br />
<u>Notes:</u><br />
<br />
<span style="color: #444444;"><span style="color: black;">[1] Quan parlo de socialisme em desentenc de l'URSS i dels demés projectes de </span></span>“socialisme” d'Estat. El socialisme és contrari a l'aparell burocràtic-repressiu estatal. Ha de basar-se en el control directe dels béns econòmics per part de les comunitats i pobles des de l'àmbit local.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
--</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.portaloaca.com/articulos/anticapitalismo/3771-la-telarana-capitalista-que-domina-el-mundo.html">147 empresas controlan la economía mundial</a> (estudi sobre l'estadi actual de concentració de poder econòmic)<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://economiacollectiva.com/">Economia col·lectiva. L'última revolució d'Europa</a> (documental que s'estrenarà aviat sobre l'expropiació i gestió col·lectiva d'empreses i serveis públics per part de treballadors i treballadores l'any 1936)<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://blognanin.blogspot.com.es/2013/01/en-democracia-la-economia-se-basara-en.html">En democracia, la economía se basará en el procomún</a> (article d'Antón Dké)<br />
<br />
<a href="http://blognanin.blogspot.com.es/2013/03/un-paradigma-postcapitalista-se-abre.html">Un paradigma postcapitalista se abre paso hacia el bien común de la humanidad</a> (article d'Antón Dké)</div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7221236599017976984.post-57132867698661346262013-02-26T02:51:00.000+01:002013-03-27T13:54:09.626+01:00Regenerar la humanitat<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfG1wkgY77ARatnhsfCPwBss2asIoNp9lDORAVYxTrfz7G7lAomthpXr-RwFdt6L1HwaN4nZqXrCO4FTaAv8EMqgyl_S14098uo4d7ANUadjpbU6aOK8yXImObWRQslWTAjbrTiCfLCLg/s1600/dejen+de+creer+en+la+autoridad.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfG1wkgY77ARatnhsfCPwBss2asIoNp9lDORAVYxTrfz7G7lAomthpXr-RwFdt6L1HwaN4nZqXrCO4FTaAv8EMqgyl_S14098uo4d7ANUadjpbU6aOK8yXImObWRQslWTAjbrTiCfLCLg/s320/dejen+de+creer+en+la+autoridad.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Obro aquest bloc per tenir un espai on ser agraït amb la Vida, expressar-me i compartir reflexions, idees i pensaments, i intentar contribuir a un </span><i style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">humanisme revolucionari</i><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>Regenerar la humanitat</i> és re-generar-nos a nosaltres mateixos, re-construir-nos en tot allò essencial que abasta la nostra existència humana.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Auto-construir-nos, front a la construcció destructiva essencialment externa que hem sofert.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Que tenim alguna cosa millor a fer, potser?</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">I de què tenim por? La mort arribarà, tard o d'hora. La vida, vivim-la amb dignitat i grandesa.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">L'<i>humanisme revolucionari</i> és un fi en si mateix, com a manera més íntegra d'afrontar l'existència actualment, i també és un mitjà que ens servirà per aconseguir victòries parcials al sistema depredador de dominació i deshumanització actual. Que, davant d'aquest, es pugui anar més enllà de les victòries parcials sembla avui extremadament difícil, però això no ha de canviar la nostra disposició.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">I és que el que importa és què fem amb el que està a les nostres mans, sigui quin sigui el context.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Va per totes aquelles persones que estimo i he estimat, per totes aquelles de qui he après tant, per les que hi són, les que vindran i les que ja s'han anat. En general, per tots els meus iguals en condició d'humans.</span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Joan</span></div>
Joanhttp://www.blogger.com/profile/08539197726566276399noreply@blogger.com0