dissabte, 24 de maig del 2014

25 de maig: denunciem la farsa

"Vots polítics que poden canviar la societat i l'individu:
vot d'honestedat, vot de consciència, vot d'austeritat,
vot de consum responsable, vot d'amistat, vot de justícia,
vot d'ajuda al pròxim, vot de llibertat, vot de fidelitat,
vot de comprensió, vot de creixement personal...
Pots votar cada dia. El vot el realitzes cap a la teva
pròpia persona, així que complir-lo t'engrandeix
com a ésser humà. Ets lliure d'assumir-lo i realitzar-lo.
Aquests són els únics vots que possibiliten la revolució."
(Albert Z.G.)


Avui no vivim en democràcia (ni tan sols en una democràcia "segrestada", "gastada", "corrumpuda" o "parcial", que s'hagi d'ampliar), sinó en un règim totalment oligàrquic, en els seus fonaments, on el poder, com a capacitat de participar en l'emissió de propostes, deliberació d'aquestes i presa de decisions sobre la vida pública, no es troba repartit en el si del(s) poble(s) sinó altíssimament concentrat en mans de diferents elits. 

La disfressa "democràtica" és la que més ha convingut als poders oligàrquics moderns.

Per això, la primera tasca d'aquells que estem per una veritable democràcia és desmarcar-nos de l'actual farsa i denunciar-la.

La tradició democràtica que hem de recuperar és la del(s) poble(s) autoorganitzats sense tutela ni coacció estatal, la voluntat d'organitzar economies racionals i sostenibles on ningú sigui exclòs de l'accés als mitjans de producció i als béns bàsics per a la supervivència (ni tampoc, clar, del deure de treballar, sempre i quan i hi hagi la capacitat). És la tradició del projecte d'una societat de bases ètiques, on predomini una cultura de millorar individual i col·lectivament en pro del bé comú, de les potencialitats humanes de la cooperació i la convivència en harmonia, l'amor al pròxim, etc.

Això, que sembla una "utopia", ha estat una realitat històrica a la península ibèrica, concretada en les institucions del consell obert i el comunal.

Aquest 25 de maig se'ns crida a participar en la farsa de la "representació", aquesta vegada a nivell de la Unió Europea.

A l'esquerra independentista, que aquesta vegada advoca per l'abstenció argumentant que la Unió Europea és antidemocràtica, se li hauria de recordar que igualment han estat sempre antidemocràtiques les estructures "nacionals" d'Estat.

Per canviar necessitarem ser cada vegada més gent compromesa, en el nostre dia a dia i de per vida, amb la tasca de reconstruir el projecte d'una societat anticapitalista, i de construir les bases d'aquesta perquè puguem posar sobre la taula la proposta, factible, de viure, tractar-nos i organitzar-nos d'una altra manera.

Aquest 25 de maig, denunciem la farsa!



Comparteixo alguns textos entorn aquestes qüestions:

25-M: Per una política provital - Blai Dalmau, maig de 2014.

Las paradojas del negocio electoral - Antón Dké ("El blog de Nanín"), maig de 2014.

Desconexión electoral: la abstención como deber - Antón Dké ("El blog de Nanín"), maig de 2014.

Lo utópico es votar - Nacho Cardiel, maig de 2014.

El negocio electoral y la miseria del liderazgo - Acción Social Sindical Internacionalista, maig de 2014.

La farsa - Raúl ("Quebrantando el silencio"), maig de 2014.

Abstencionistas: Vagos y maleantes - Vicent Teulera, maig de 2014.

Nuestros sueños no caben en sus urnas - Nacho García (Asamblea Antimilitarista de Madrid), maig de 2014.


Abstención Activa - CGT, maig de 2014.

25-M: La abstención como repudio del sistema - Félix Rodrigo Mora, maig de 2014.



Una democracia inclusiva confederal - Takis Fotopoulos, 1997.


Nota sobre la supresión de los partidos políticos - Simone Weil, 1957.

Sobre l'Estat de benestar - Grup de Reflexió per l'Autonomia, 2014.

El partido del Estado - Miquel Amorós, 2012.



El tap de l'esquerra - Antón Dké ("El blog de Nanín"), 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada