dissabte, 6 d’abril de 2013

Sobre el problema de la corrupció política

"El projecte d'autonomia individual i col·lectiva no és una utopia, sinó un projecte històric-social que pot realitzar-se, res mostra que sigui impossible. La seva realització no depèn més que de l'activitat lúcida dels individus i dels pobles, de la seva comprensió, de la seva voluntat, de la seva imaginació." (Cornelius Castoriadis)
"Que se'n vagin tots!" (crit entonat a les mobilitzacions populars d'Argentina el 2001) 



Des dels inicis del 15-M, fa dos anys, el discurs "contra els polítics corruptes" ha agafat força.

La política no és el que avui en dia es fa passar per "política", no és la "política oficial/parlamentària". Aquesta és un circ i un espectacle miserable.

La política és la dimensió humana fonamental d'acció, reflexió i responsabilitat en l'àmbit de lo públic i lo col·lectiu. Implica, d'entrada, abordar com s'han de plantejar, deliberar i prendre les decisions que afecten les comunitats/pobles i quina és l'escala organitzativa geofràfica-demogràfica i la relació entre aquestes comunitats/pobles i, després, participar personalment en el plantejament, deliberació i presa d'aquestes decisions de la comunitat/poble on es visqui.

El pilar de la corrupció política fonamental de les societats contemporànies, per tant, és l'acceptació del règim polític anti-democràtic (oligàrquic) de l'Estat-Nació i la "democràcia representativa"

Aquest règim no es va imposar per la llibertat i la virtut política-humana, el progrés, benestar o la sobirania del poble. Es va imposar pels interessos particulars de les elits socials del moment, pel projecte d'una societat heterònoma, de classes, dominació, explotació i privilegis, on el poble perdés les regnes de la política i l'economia.

Aquesta acceptació es dóna per part de les elits actuals, "l'1%", i de la majoria de la gent de baix, "el 99%".

És obvi que les elits socials acceptaran, promocionaran i defensaran els règims de dominació política. Així doncs, per a la vital i àrdua tasca d'aconseguir que passin a la història, ens podem oblidar d'elles.

Hem de deixar de centrar-nos en ells i començar a centrar-nos en nosaltres. El problema és la nostra acceptació del règim, que es camufla molt sovint en retòriques suposadament crítiques i "anti-sistema" (però amb una visió molt superficial del sistema).

A la reflexió profunda i holística sobre les grans qüestions de l'existència humana (la política, entre elles, que es relaciona amb l'ètica[1]) i sobre la situació actual en que ens trobem se li ha de donar una importància crucial. Hem de des-educar-nos i re-educar-nos (regenerar la humanitat) i destinar la major part de les nostres energies a la construcció del món nou que hem d'anar gestant als nostres cors.

La part d'energies destinades a la impugnació de les institucions actuals i/o del seu funcionament ha de disminuir, perquè avui en dia en la majoria d'activisme i plantejaments dels moviments socials aquesta part és el tot.

El vaixell de la civilització actual s'enfonsa. Qui no tingui clara aquesta qüestió, en l'aspecte econòmic ha d'informar-se sobre la crisi energètica, un fet fonamental que encara és massa desconegut[2]. El posicionament ha de ser contra el capitalisme, i no contra el neoliberalisme. Ha de ser un posicionament vital d'esforç desinteressat per les potencialitats, virtuts i pervivència de la vida humana i la transformació profunda i positiva de les persones i la societat, contra la degradació profunda i negativa que patim -és "el temps del sí", diuen algunes persones aquí i allà. I moltes no ho diuen però així ho senten-.

Per tant, les persones que vulguem ser responsables no podem sumar-nos acríticament a discursos i idearis superficials, fàcils, populistes i paternalistes que obliden i ignoren la corrupció del poble i la seva responsabilitat profunda pel que fa a l'acceptació o rebuig dels fonaments de l'statu quo. Ens hem de posicionar enèrgica i decididament per la superació d'aquests plantejaments, amb bona voluntat però dient les coses clares. Les persones podem ser víctimes però per sobre de tot som persones i, per tant, co-responsables de plantar cara a les condicions i els factors d'opressió. L'aberració del model social primermundista de consum i creixement econòmic infinit, una societat aburgesada i en profunda decadència en tot allò no-material, havia estat plenament acceptada per la majoria de classes populars abans de la crisi econòmica de 2008.

És la corrupció dels de baix, i no la dels de dalt, la que ens ha de preocupar i hem d'afrontar. Les altures sempre seran corruptes i sempre corrompran. És des de baix que podem aspirar a construir una nova societat democràtica.
_

[1] Sobre ètica i política, crec que es poden trobar aportacions molt interessants en algunes tradicions del pensament clàssic grec.

[2] Sobre la crisi energètica, recomano veure la feina d'Antonio Turiel, articles com "Comentaris sobre el declivi energètic mundial i el 'període especial' cubà" (Blai Dalmau, 2012) i "La quiebra del capitalismo global: 2000-2030. El inicio del fin de la energía fósil: una ruptura histórica total" (Ramón Fernández Durán, 2011) i documentals com "No hay mañana" (Incubate Pictures, 2012).

--

Corrupción (reflexions al bloc "Quebrantando el silencio")

Sols el poble salva el poble (text escrit el maig de l'any passat)

Compromisos mínims (un altre text difós el 12M15M de 2012 a Barcelona)

Sobre la manifestació "Democràcia Real Ja". Comunicat del GADI Catalunya (en resposta a la convocatòria del maig de 2011 de DRY)

De afectado a diputado (vídeo on considero que es cau en aquesta victimització que defuig la responsabilitat i es parla des d'un plantejament "sistèmic")

1 comentari:

  1. "Que se vayan todos" va ser el crits que vacreuar Argentina eal 2001, es cert, però el cas es que es van quedar tots i tant sol ho vvan disfresar. En contam això suceeix fonamentalment, quan qui ho porta endevant es la mesocr,acia, penso. Salut Sudaka Topo

    ResponElimina