diumenge, 21 d’abril del 2013

Seieu a taula


Si tinguéssim les armes, us apuntaríem.

"Entregueu les vostres.
Entregueu tot el que teniu.
Entregueu el vostre or, les vostres joies, els vostres millors vestits, les claus de tots els palaus.
Acomiadeu els vostres sicaris, allibereu els vostres esclaus.

Seieu a taula, que dinarem.
I avui menjarem tots plegats.
Vosaltres, nosaltres, tots.
Els qui éreu fastigosament rics i els qui només tenien els forats de les sabates.
I els qui no tenien sabates.

Dinarem com a iguals, com a homes i dones que es respecten.
Sense servitud.

Així podreu entendre de què va la cosa.
Aprendreu a compartir l'aigua, el pa i el vi.
Aprendreu a escoltar.
No tindreu més remei.
Podreu comprendre la nostra germanor essencial.

Canviareu.
I plorareu, ja ho crec que plorareu.
Molts de vosaltres morireu de pena.
I us haurem respectat la vida, però no plorarem la vostra mort.
Que la terra s'empassi els vostres pecats.

Els qui quedeu, haureu d'acostumar-vos, perquè a partir d'ara dinarem sempre així.
Enterrada profunda la barbàrie."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada