Una filosofia de combat per a una època de crisi i, per tant, d'esperança

"Per això, en comptes de preguntar-nos si la Humanitat va a algun lloc i si tota la malla multicolor que integra la vida té sentit, des del perfum del gessamí fins els afanys del savi o el fulgor de les estrelles, hem d'aspirar a que la seva finalitat sigui el bé universal." (Félix Martí Ibáñez)

Una filosofia de combat per a una època de crisi i, per tant, d'esperança.

Sí. La necessitem.

Hem de recuperar les millors aportacions al pensament, la filosofia i l'ètica. Com comentava a l'anterior entrada, hem de buscar l'exemple i la inspiració en la bona vida i obra dels demés, en el passat i el present.

Des de Potlatch Ediciones han publicat el text de Félix Martí Ibáñez, "El Sentido de la Vida". Félix Martí Ibáñez va participar activament en la lluita antifeixista i revolucionària durant la Guerra Civil Espanyola, esdevenint aquella part de la nostra història -en aquest cas, de la història més recent a la península ibèrica- que més se'ns ha ocultat i s'ha alterat o tergiversat. La dimensió històrica és una dimensió essencial de l'ésser humà.

A les escoles i instituts se'ns explica als joves la història dels vencedors: la dels oligarques i privilegiats, la dels reis i reines, la dels governants i caps d'Estat, dels generals i conqueridors, dels seus pactes, les seves màfies, les seves misèries i pugnes pel poder, les seves guerres i les seves pàtries, les seves "revolucions" en nom del progrés i la llibertat i el seu despotisme il·lustrat de "tot per al poble però sense el poble".

No s'explica la nostra història, la del poble, la de la gent de baix, de com durant molt temps convivíem amb institucions pròpies d'horitzontalitat i igualtat i costums fraternals, de com hem intentat, al llarg de molts moments de la història, auto-organitzar-nos per acabar amb l'opressió i la tirania i poder viure d'una manera diferent a la imposada per la força i la violència.

Per mi, un cop vaig deixar l'institut i la "formació oficial", aquest va ser tot un descobriment revelador.

La idea que tot el passat és barbàrie i pitjor que l'actual present, l'oblit de les narracions de grandesa en la història i de les situacions millors és un pilar molt important de l'imaginari i la ideologia que legitima el sistema actual, ja que contribueix amb força a que se'ns pugui transformar en esclaus immorals, ignorants i conformistes.

"El Sentido de la Vida" va ser escrit l'any 1934 i publicat el 1937, durant la Guerra Civil. La re-publicació de 2013 compta amb un pròleg de Félix Rodrigo Mora i Karlos Luckas. Es titula "Una filosofia de combat per a una època de crisi i, per tant, d'esperança". A continuació en comparteixo alguns fragments i un enllaç al text sencer.

Cada cop som més persones les que ens adonem que, sense una re-construcció integral i fonamental dels subjectes a partir de fortes bases ètiques i ideològiques i d'un posicionament personal de compromís davant la vida, sense regenerar la humanitat en una mesura suficient, no hi haurà res a fer en el terreny de l'emancipació social, quedant l'espècie humana condemnada a un futur d'encara més barbàrie, malson i narracions orwelianes.

Hem de ser responsables i reprendre, doncs, les regnes de les nostres vides. Les possibilitats que tenim no les coneixem, perquè en gran part les construirem nosaltres, i tota acció i conquesta de la dignitat serà un bé en sí mateixa.

Cuando Félix Martí decía que filosofar es escudriñar horizontes vitales no se estaba refiriendo a un mero ejercicio contemplativo, apuntaba a los problemas, a las preocupaciones y disyuntivas del hombre en la vida real. La cuestión era «tratar de discernir con certeza qué uso debo hacer de esa vida a la que se me lanzó sin previo aviso»; y en esa reflexión se culmina con la necesidad de relacionar los dos aspectos claves de la filosofía: la búsqueda de la verdad y la finalidad moral, en el sentido socrático más clásico. Por lo tanto, da al concepto de verdad una orientación íntegramente ética, algo que va bastante más allá del conocimiento lógico, empírico o científico, sin cuyo halo espiritual quedaría convertido en mero ejercicio intelectualista y abstracto. Es justamente ahí donde encontramos en F. Martí su diferenciación con la elitista y antidemocrática voluntad de poder de Nietzsche, cuando antepone la razón y el conocimiento a esa voluntad de los filósofos energéticos de occidente. Así vemos cómo, precisamente, su pensamiento filosófico no va orientado a la mera contemplación del mundo sino a su transformación radical.

El estudio de los valores ha de constituir, por sí mismo, una reflexión necesaria para llevar una vida digna. Pero mucho más para aquellos que deciden dar un sentido a la vida orientado hacia la creación de una sociedad cualitativamente mejor. Los más grandes pensadores clásicos insisten en la idea de que se vence por virtud, que cuando el objetivo consiste en transformar una sociedad enferma y agónica como la nuestra, la calidad de los sujetos constituye la cuestión esencial. Por tanto, solamente sujetos de calidad podrán llevar a cabo las tareas más elevadas y duras. En unos momentos en que el economicismo y el politicismo ramplón nos empuja a una defensa pueril del pasado inmediato de sociedad granja es cuando más hay que reivindicar las grandiosas palabras de Plutarco: «Alejandro vence por virtud», adecuándolas al siglo XXI. Por lo tanto, si el sujeto de hoy no se reconstruye, no se refunda, con soporte en unos valores adecuados a una espiritualidad que se base en la verdad y en la humanidad, no será posible avanzar ni un solo paso. Una espiritualidad que sea lo opuesto a los principios morales que se promueven y dominan: egolatría, codicia, cobardía y barbarie. Una espiritualidad que signifique «desprendimiento, generosidad, grandeza de alma y amor al bien». Esto tendrá que significar la derrota del código esencial de los valores dominantes: como la idea del éxito con base en la acumulación de riqueza; la defensa borreguil y garantista de la supervivencia personal por medio del Estado asistencial; la idea misma de «felicidad» eudemonista impuesta por el Estado y los ideólogos del liberalismo y el proletarismo, a la par; la obsesiva pretensión de «vivir» en estado permanente de «placer», herencia del hedonismo embrutecedor de siempre; y la obsesión por alcanzar la meta de la realización personal, de corte psicoanalítico y protestante, tan postmoderno y anglosajón, mediante el medro profesional, sobre todo en las organizaciones jerarquizadas del Estado.

Text sencer: "Una filosofía de combate para una época de crisis y, por tanto, de esperanza"

--

Homenatge a Catalunya (llibre de George Orwell on explica les seves vivències com a lluitador durant la Guerra Civil Espanyola unit a la milícia del POUM)

Tierra y libertad (pel·lícula de Ken Loach basada en el llibre de George Orwell, "Homenatge a Catalunya")

La insignia (poema citat en el pròleg, escrit el 1937 per León Felipe, un altre lluitador a la Guerra Civil Espanyola)

La democràcia inclusiva com a projecte polític per a una nova síntesi llibertària (xerrada de Takis Fotopoulos, amb subtítols en català, on dóna una visió de la història com a resultat de l'interacció entre dues tradicions oposades: la tradició d'autonomia i la d'heteronomia)